Totxanes, totxos i maons

Ho confesso: sento una flaca molt especial pel premi de narrativa El Lector de l’Odissea de Vilafranca del Penedès i sempre que puc miro de parlar-ne en els mitjans que tinc a l’abast.

M’agrada especialment per la seva particularitat i, com comentava ahir mateix el director de la Institució de les Lletres Catalanes, em sembla molt estrany que ningú -a casa nostra o a fora- s’hagi fixat en el model per reproduir-lo. Això sí que és un veritable Pla de Foment de la Lectura… (n’hi ha més)

El Lector de l’Odissea és un premi impulsat per la llibreria vilafranquina del mateix nom (vegeu aquí) i un grup de cent lectors de la vila i rodalies que durant uns quants mesos llegeixen, discuteixen i valoren en petits grups de treball les obres presentades. Fins que arriben a una selecció de quatre o cinc llibres que passen a la consideració final d’un jurat més, diguem-ne, convencional.

I un afegit no gens trivial que val la pena de remarcar: la quarta part dels 13.000 euros del premi l’aporten aquest cent exemplars i abnegats lectors. Quina meravella!

Jo vaig tenir la sort de participar com a jurat final en la quarta edició i puc assegurar que és una de les experiències més interessants d’aquella època de la meva vida -ara ja llunyana, però de la qual no renego gens- en què entre les meves perversions hi havia la de dedicar-me a fer de jurat de premis literaris.

El dia de la proclamació de l’obra guanyadora el local és ple fins dalt amb els cent lectors i els seus acompanyants. Tots coneixen les obres finalistes i ignoren el veredicte final. Això fa que, en fer-se públic i amb el jurat davant seu donant la cara, els defensors i els detractors del llibre discuteixin directament amb els responsables finals de la tria mentre tothom fa la copa de xampany de comiat.

És, per tant, una situació inversa a la que descrivia aquí mateix el dissabte passat: en aquest cas ets davant d’un auditori que coneix perfectament allò que has jutjat i, per tant, el debat que se’n genera és molt més ric.

La meva relació amb el premi El Lector de l’Odissea va continuar a principis d’aquest any quan els organitzadors varen tenir la gentilesa de convidar-me a participar en una taula rodona de crítics per parlar sobre el futur de la literatura catalana després de Frankfurt (vegeu aquí) i ahir al vespre l’A. i jo vàrem assistir com a convidats a l’acte de proclamació de l’edició número 10 del premi. Una vetllada plena de moments feliços.

(continua -i acaba- aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!