Totxanes, totxos i maons

Tothom tranquil, que no he tingut cap atac de realisme. La frase que encapçala l’apunt d’avui no és pas meva. És el títol d’un llibre que m’acaba d’arribar i que, pel poc que he llegit fins ara, m’ha deixat una mica desconcertat. L’ha escrit un senyor que es diu Antoni Ferrando i que segons llegeixo en la solapa va nèixer a Barcelona el 1967, treballa en la seva empresa comercial a Praga des de 1994 i actualment importa i distribueix vi.

El volum porta un pròleg de Vicenç Pagès Jordà (cosa que sempre és una garantia), l’ha editat la gent d’Ara Llibres i a l’hora d’entrar-lo a la base de dades que controla la biblioteca de casa he decidit que el posaré en la categoria dels “inclassificables”.

“Per què tot és una merda?”, definit a la contracoberta com un diccionari enciclopèdic de la vida moderna, està format per uns dos-cents articles breus en els que l’autor deixa de banda les manies i les hi fot sense engaltar.  Vegem-ne uns exemples…   (n’hi ha més)

SECTARISME: Dit d’aquella actitud que col·loca el propi partit sempre per davant, com a criteri únic de veritat i justificador de totes les accions. Tots els partits acusen els altres de sectaris, i tots tenen raó. A Catalunya és impossible establir objectius comuns per a tota la societat. Qualsevol iniciativa desperta instantàniament la pregunta “qui hi ha al darrere?” Es dupliquen organitzacions perquè cada partit vol controlar la seva. Per al sectari sempre són millors els seus i sempre tenen raó els seus. Als altres se’ls ha d’atacar perquè són “els altres”. Hi ha qui diu que això és normal.

SOSTRES, SALVADOR: Escriu com pocs sobre la relació de l’home hetero amb la dona, però el físic no l’acompanya. Sent un bon corresponsal de guerra de sexes, l’error fatal el va cometre el dia que va decidir de mostrar la cara. El físic no encaixava amb la càrrega eròtica dels escrits. Hauria pogut ser el Cyrano d’algú amb un físic més semblant al de Joan Laporta. Algú fictici, una identitat imaginària, creada amb fotografies i vídeos falsos, i testimonis inventats. No s’hauria beneficiat de res palpable, però que potser no seria un gest patriòtic insuperable, donar un somni eròtic a totes les catalanes, de quinze a cinquanta-cinc anys? Ara ja és massa tard, i n’ha de tenir prou amb el “deslís” ocasional d’alguna convergent faltada de “carinyo” i fascinada per la seva fama i els seus “collons”, intel·lectualment parlant.

BLOGOSFERA: El conjunt dels blocs, per analogia amb “biosfera”. Cada bloc té una llista d’enllaços a blocs del mateix grup sanguini: es llegeixen entre ells, es citen, es deixen comentaris als blocs respectius. Els grups tenen tendència a tancar-se en ells mateixos, a no llegir res que no reafirmi les pròpies idees, obsessions i prejudicis. El debat desapareix.

Déu n’hi do, amb en Ferrando…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!