Tot i córrer el risc que algun lector no gaire familiaritzat amb aquestes Totxanes es pensi que es tracta d’un Bloc especialitzat en efemèrides i aniversaris (NO és el cas) avui tornaré a parlar de commemoracions de 2019. Més concretament d’aquelles a les quals la Generalitat de Catalunya atorga el rang d’oficials i, per tant, s’involucra
(La sèrie comença amb aquest article introductori i la Ruta, amb aquest apunt) Arribem al final d’aquesta Ruta amb la qual hem travessat Gràcia de nord a sud en vuit etapes relacionades amb la figura de Pompeu Fabra, un gracienc il·lustre que, tal com hem vist, té una trajectòria vital en el barri més aviat curta, de pocs
(La sèrie comença amb aquest article introductori i la Ruta, amb aquest apunt) Després de travessar els carrers estrets del nucli històric de Gràcia no deixa de ser sorprenent l’amplada d’aquest espai en dos nivells que aplega a un costat la part del darrere de la Casa Fuster –una esplèndida façana de composició predominantment plana dissenyada amb
(La sèrie comença amb aquest article introductori i la Ruta, amb aquest apunt) Segons el Diccionari Fabra un passamaner és “el qui fa passamà”. I “passamà” és un “teixit en forma de cinta que serveix per a guarnir i adornar vestits, mobles, etc. i en general les vores d’un objecte qualsevol”. Pel que fa al Diccionari de
(La sèrie comença amb aquest article introductori i la Ruta, amb aquest apunt) La plàcida vida del nen Pompeu a la casa on va nèixer tenia, lamentablement, una data de caducitat forçada pels esdeveniments polítics d’aquells anys. Ho explica Mila Segarra en el seu llibre biogràfic sobre el Mestre: “Un bon dia el seu jugar de nen solitari es
(La sèrie comença amb aquest article introductori i la Ruta, amb aquest apunt) El bloc de pedra provinent de Montserrat amb un medalló de bronze amb el rostre de Pompeu Fabra que hi ha a la plaça Lesseps, a tocar de la Biblioteca Jaume Fuster, té una història curiosa que pertoca d’explicar en aquest punt de
(La sèrie comença amb aquest article introductori i la Ruta amb aquest apunt) La placa de l’avinguda Pompeu Fabra –on ha començat aquesta Ruta— defineix el Mestre com “gramàtic i lexicògraf”. I la placa que a finals de juny d’enguany es va fixar a la façana de l’edifici que hi ha en el mateix indret
(La sèrie comença amb aquest article introductori i la Ruta amb aquest apunt) A un centenar de metres, potser menys, del punt inicial arribem a la segona etapa de la Ruta: el Club Tennis de la Salut, fundat el 1902, cosa que el converteix en el segon més antic de Barcelona després del Reial Cub de
(La sèrie comença amb aquest article introductori) L’etapa inicial de la Ruta Pompeu Fabra pel barri de Gràcia coincideix just en el punt on s’acaba la plaça Sanllehy i comença l’avinguda que porta el nom del Mestre. És un maridatge curiós, aquest, ja que poques persones podríem trobar que estiguessin tan als antípodes l’una de
Fa uns dies la bona gent de Vilaweb em va publicar un article (vegeu-lo aquí) sobre la Ruta Pompeu Fabra al barri de Gràcia que s’acaba d’estrenar. Us el reprodueixo aquí sota i ja us anuncio que servirà de pòrtic a una sèrie de 8 o 9 apunts que aniré penjant amb una freqüència que
Fa uns dies vaig intervenir en l’acte de presentació de l’exposició de l’Any Fabra en una entitat important i històrica del meu barri: el Club Esportiu Europa. Lògicament, vaig preparar un petit parlament que després, pensant-hi, em va semblar que podia servir com a base per a un article més general sobre aquesta exposició. Un
(Vegeu aquí l’article inicial) La reacció de Pompeu Fabra en adonar-se que anava a emprar la llengua castellana per adreçar-se a persones amb les quals sempre parlava en català –una reacció dictada pel sentit comú– pot semblar normal (perquè ho és) als lectors de quaranta anys en avall, que tota la vida han estat escolaritzats en
(Avís: aquest apunt –i, sobretot, el que el seguirà demà– només l’entendran completament els qui, com jo, hagin estat educats sota el franquisme. És a dir, en castellà). Tot i que, com dirien a Itàlia, tinc els ulls“in ristauro” (vegeu aquí), aquests dies he començat una immersió en la vida i l’obra de Pompeu Fabra.
Si no ens hagués deixat a finals de 2011, aquest dissabte Enric Barbat, un dels primers membres –el sisè, més concretament– d’“Els Setze Jutges” compliria 75 anys. Barbat no va ser una primera figura, però a mi sempre em va interessar la seva obra i en aquestes Totxanes n’he parlat en nombroses ocasions. Per això us recomano
Tot i que la primera formulació del programa oficial de l’Any Fabra, presentat mesos enrere, no contemplava cap activitat a Gràcia, el barri –vila independent aleshores– on va nàixer el Mestre hi ha hagut una sèrie de pressions per part de les enitats gracienques perquè aquesta mancança fos resolta de forma satisfactòria. Finalment sembla que