(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) • Ens enterrarà a tots, vostè… • La pel·lícula és molt millor que el llibre. • Hem viscut d’esquena al mar. (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) • Deixeu-los, que ja els suspendrà la vida. • ¿Tens dos minutets? • El davanter hi ha posat més pa que formatge. (una frase que, per cert, als de Catalunya Ràdio els encanta) (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) • Això és fer-se trampes al solitari. • “¿Y tu por qué escribes en catalán?” • Les forces de l’ordre actuen sempre amb criteris de professionalitat i de proporcionalitat. (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) • El nostre convidat d’avui no necessita cap presentació. • Estem embarassats. • Sí, és cert que això ho deia el nostre programa electoral, però… (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes. I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància. Avui continuarem la sèrie amb els trenta
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) • Jesucrist va ser el primer comunista de la Història. • No és el que sembla: t’ho puc explicar. • Per a qualsevol dubte consulteu el menú d’ajuda. (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) • Hem d’anar partit a partit. • ¿Ens hem tornat bojos i boges, o què? • Fer grafitis al carrer democratitza l’art. (Continua aquí)
Un dia de de gener de 2015, fa set anys, vaig penjar aquest apunt en el qual em referia a la moda de les frases de merda i al meu afany de fer-ne col·lecció per anar-les exhibint de tant en tant. Més concretament, explicava que ho feia ‘sense més pretensions que divertir-me i anar escampant
(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes. I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància. Avui continuarem la sèrie amb els vint-i-vuit
(La sèrie comença aquí) Acabo avui aquesta llarga sèrie d’apunts dominicals dedicats a frases cèlebres -o, si més no, dignes de ser tingudes en compte en algun moment- i ho faig, per dir-ho a la italiana manera, ‘in bellezza’. Un final per la porta gran que invoca un espai -el Pantheon de Roma– i una
(La sèrie comença aquí) La major part dels problemes del món es deuen a la gent que vol ser important. T. S. Eliot (1888-1965) Recordar és ordenar l’oblit. Elias Khoury, escriptor libanès (1948) Les dificultats no són obstacles en el camí; són el camí mateix. Ezra Bayda, escriptor i pedagog nord-americà (1944) (Continua en aquest
(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes. I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància. Avui continuarem la sèrie amb els vint-i-vuit
(La sèrie comença aquí) La música no s’ha de fer mai perquè s’entengui, sinó perquè se senti. Manuel de Falla (1876-1946) No saber què ha passat abans de nosaltres és com seguir sent nens. Ciceró (106 aC-43 aC) Tothom vol tornar a la naturalesa, però ningú vol fer-ho a peu. Petra Kelly (1947-1992) (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) És tan difícil fer una novel·la bona com fer-ne una de dolenta; perquè el que costa és escriure. Jaume Cabré, Barcelona (1947) Ser perseguit no et dona la raó, però ser perseguidor te la treu sempre. Fredo Valla, director de cinema (1948) La meva filosofia és deixar sempre la gent amb
(La sèrie comença aquí) El conreu de la mala llet: un d’aquells sentiments que només perjudica a qui el cultiva. Guillem Simó (1945-2004) Allò que des de fa temps no ha patit canvis, pot semblar realment immutable. Bertolt Brecht (1898-1956) Ajudar a qui ho necessita no és només part del deure sinó de la felicitat.