Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

27 de març de 2022
2 comentaris

Tres frases, que avui és diumenge (i 53).

(La sèrie comença aquí)

Acabo avui aquesta llarga sèrie d’apunts dominicals dedicats a frases cèlebres -o, si més no, dignes de ser tingudes en compte en algun moment- i ho faig, per dir-ho a la italiana manera, ‘in bellezza’. Un final per la porta gran que invoca un espai -el Pantheon de Roma– i una figura -el pintor Rafael– de talla gegantina.

La frase que he triat és la que acompanya la tomba del pintor en el monument romà:

ILLE HIC EST RAPHAEL TIMVIT QVO SOSPITE VINCI RERUM MAGNA PARENS ET MORIENTE MORI
“Aquí jau Rafael. Mentre va ser viu, la natura va témer de ser vençuda per ell; quan va morir, va pensar que amb ell es moriria”

El text pertany a Pietro Bembo, cardenal i poeta que va ser un dels artífexs de la llengua italiana i la traducció l’he trobada a ‘Tot el que hi veig’ (L’Avenç, 2020), de Josep Maria Fonalleras (vegeu aquí més coses sobre el llibre). L’autor gironí explica que qui li va donar la traducció al català va ser Modest Prats un dia que visitaven junts el Pantheon. Més concretament, diu Fonalleras: ‘No recordo si va dir ‘vençuda’ o ‘substituïda’, però el cert és que aquell brevíssim poema va servir per acolorir un viatge que, en certa manera, va ser iniciàtic’.

El capítol de ‘Tot el que hi veig’ dedicat al Pantheon i a la tomba de Rafael s’acaba així: ‘El Pantheon és una construcció humana, com aquell art de Rafael que suplanta la natura, va més enllà de l’evidència, crea un nou referent. S’interroga i ens interroga. Un art que posa en perill la pròpia existència de la gran mare de totes les coses i de tots els seus fills. Que forma part de les nostres vides i que ens obliga a una mirada diferent. Compartida o solitària. Sortint del Pantheon, per cert, em penso que encara es pot anar al Settimio a menjar uns espaguetis amb sostre de tòfona blanca i un polsim de ‘pecorino’. No és pot exigir res més. Ni a l’art ni a la vida.’

Parlar de Roma manllevant les paraules de Josep Maria Fonalleras -un dels escriptors d’aquí que coneixen més a fons la Ciutat Eterna– m’ha semblat un digníssim colofó a aquesta sèrie i em serveix per informar-vos de la imminent publicació d‘Un cafè a Roma, el nou llibre de Fonalleras que ja espero amb candeletes.

AVÍS: Aquí s’acaba la sèrie ‘Tres frases, que avui és diumenge’, però estigueu atents perquè d’aquí a dos diumenges en començaré una altra també relacionada amb frases i expressions que acostumem a dir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!