Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes.

I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància.

Avui continuarem la sèrie amb els trenta aforismes que he difós al llarg del mes d’abril.

“La gran felicitat del burgès és que és burgès sense adonar-se’n.”
(30 d’abril de 2022)

“Tots som una mica impostors: per exemple, quan diem ‘jo’.”
(29 d’abril de 2022)

“Les poques lectures aparten de la vida; les moltes ens hi acosten.”
(28 d’abril de 2022)

“Amb una mica de sort, acabaràs creient que tu ets tu.”
(27 d’abril de 2022)

“¿Estat totalitari? ¿No és això una tautologia?”
(26 d’abril de 2022)

“Sigues cortès: creu el que et diu la teva dona.”
(25 d’abril de 2022)

“El profeta, més que endevinar, provoca.”
(24 d’abril de 2022)

“L’error d’Antígona fou oblidar que, a l’últim moment, els déus es posen al costat dels poders constituïts.”
(23 d’abril de 2022)

“Siguem modestos: si demà plou o fa sol, no hi tenim res a veure.”
(22 d’abril de 2022)

“Les guerres, haurien de fer-les els vells. Serien biològicament menys oneroses.”
(21 d’abril de 2022)

“Leonardo deia que la pintura és ‘neboda de la natura’. No dic que no ho fos, en la seua època. Avui, les relacions entre totes dues semblen més aviat de sogra i nora.”
(20 d’abril de 2022)

“El dia que es faci un recompte dels mèrits del rancor, es veurà que no són insignificants. Sense el rancor no tindríem la Revolució, ni els Nacionalismes, ni la millor part de la Divina Comèdia.”
(19 d’abril de 2022)

“Cal una gran salut per a ser apassionat.”
(18 d’abril de 2022)

“No et refiïs de la teua ‘consciència’. Tendirà a donar-te la raó.”
(17 d’abril de 2022)

“Necessites un rival per a afirmar-te. No el destrueixis! Preserva-te’l, subvenciona’l, si cal!”
(16 d’abril de 2022)

“Ja no s’estila el regicidi. Allò de Kennedy fou un anacronisme.”
(15 d’abril de 2022)

“La gratitud paralitza.”
(14 d’abril de 2022)

“Les dones viuen; els homes, en general, es pensen viure.”
(13 d’abril de 2022)

“L´únic consol de ser mortal és que els altres ho són tant com tu, o més.”
(12 d’abril de 2022)

“Urbanisme: Art de pintar de blanc els cascos dels guàrdies de trànsit.”
(11 d’abril de 2022)

“Si el sentit comú –això que diem sentit comú– fos realment ‘comú’, enfolliríem.”
(10 d’abril de 2022)

“Joan Miró té un no sé què d’Esperit Sant. (O: si l’Esperit Sant pintava, ho faria com Joan Miró.)”
(9 d’abril de 2022)

“Les cartes d’amor són sempre tristes.”
(8 d’abril de 2022)

“La Naturalesa, evidentment, no produeix jardins. ¿Hi ha res més artificial que un jardí?”
(7 d’abril de 2022)

“La Història de la Filosofia és aquell capítol de la Història de la Literatura on s’arraconen els grans llibres il·legibles.”
(6 d’abril de 2022)

“No oblideu ni perdoneu les injúries. Feu, senzillament, com si no les haguéssiu rebudes.”
(5 d’abril de 2022)

“Com que no m’atreveixo a dir el que penso, m’esforço per dir el que hauria de pensar.”
(4 d’abril de 2022)

“Les veritats, cal exagerar-les perquè resultin creïbles.”
(3 d’abril de 2022)

“Accepta’t tal com ets. Però procura, de seguida, convertir aquesta acceptació en un remordiment.”
(2 d’abril de 2022)

“Si promets, ja consenteixes.”
(1 d’abril de 2022)

(Continua aquí amb tot el mes de maig)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!