Tres frases de merda, que avui és diumenge (18).
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Jo ja ho havia dit, eh? Com diuen a ‘ses illes’… Jo, més que un pare, pels meus fills soc un amic. (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Jo ja ho havia dit, eh? Com diuen a ‘ses illes’… Jo, més que un pare, pels meus fills soc un amic. (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes. I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància. Avui continuarem la sèrie amb els trenta-un
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Això que em dius no t’ho compro. El futbol són onze contra onze. Ens hem de posar les piles sí o sí. (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Avui els plats te’ls rentaré jo. Només hi ha dos tipus de música: la bona i la dolenta. Les comparacions són odioses. (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) A mi em sap més greu que a tu. “Hacienda somos todos”. T’he enviat un ‘guatz’. (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes. I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància. Avui continuarem la sèrie amb els trenta-un
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) ¿Al niño tambien le habláis en catalán? La pilota és rodona i poden passar moltes coses. A casa nostra, més que clients el que tenim són amics. (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Avui és el primer dia de la resta de la teva vida. Que consti que jo no soc racista, eh? Però… Els americans, de qualsevol cosa et fan una pel·lícula. (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Una novel·la plena d’acció trepidant que no deixarà indiferent a cap lector. No és culpa teva; la culpa és meva. Ara, amb la jubilació, deus tenir temps per a tot, oi? (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) El meu client confia plenament en la Justícia. “Yo soy catalán, pero abierto”. Que tinguis una hora ben curta. I que surti amb la mateixa alegria amb què va entrar. (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes. I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància. Avui continuarem la sèrie amb els trenta
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) No s’ha de confondre la llibertat amb el llibertinatge. Vull ser l’alcalde de totes i tots. Les nostres línies estan ocupades. Mantingui’s a l’espera. (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Jo ja ho havia dit Això, ara, no ho pots entendre. Nosaltres ara ja som en una altra pantalla. (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) “Pero vamos a ver, ¿qué pone en tu DNI?” Jo he estudiat a la universitat de la vida. Nosaltres treballem per resoldre el que de debò preocupa als ciutadans. (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes. I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància. Avui continuarem la sèrie amb els trenta-un