Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes.

I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància.

Avui continuarem la sèrie amb els vint-i-vuit aforismes que he difós al llarg del mes de febrer.

“Tot demana entrenament, fins el dolor.”
(28 de febrer de 2022)

“També ens cansem de desesperar.”
(27 de febrer de 2022)

“Si tens un fill, ensenya-li a ser lliure. Encara que sigui a costa teva. En realitat, haurà de ser a costa teva…”
(26 de febrer de 2022)

“Amar l’enemic. Bé. Però fóra ideal poder-lo amar sense per això deixar de considerar-lo enemic.”
(25 de febrer de 2022)

“¿Eugeni d’Ors? Sí, home! Aquell ancià intel·lectual de dreta!”
(24 de febrer de 2022)

“Sentim una estranya voluptuositat en el fet de descobrir que el nostre adversari és estúpid. Ara: això no arregla res.”
(23 de febrer de 2022)

“M’imagino com em veuen els altres, i em faig una mica de llàstima. Ara: si penso en ells, trobo que no n’hi ha per a tant.”
(22 de febrer de 2022)

“Les aparences no enganyen, són aparences.”
(21 de febrer de 2022)

“¿Fins a quin punt tenen dret, els ‘altres’, a la meua sinceritat?”
(20 de febrer de 2022)

“Ningú no s’ha d’enganyar: dir “bon dia” ja és fer literatura.”
(19 de febrer de 2022)

“Corregir i augmentar: això és la cultura.”
(18 de febrer de 2022)

“La ironia necessita còmplices.”
(17 de febrer de 2022)

“Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.”
(16 de febrer de 2022)

“Reivindiqueu sempre el dret de canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.”
(15 de febrer de 2022)

“És bo creure que els altres ens estimen: això ens ajuda a estimar-los.”
(14 de febrer de 2022)

“Crideu, quan discutiu i tingueu raó. Ordinàriament, el qui no en té també crida. I no és cosa de perdre posicions per una qüestió de bones maneres.”
(13 de febrer de 2022)

“Les persones felices no tenen memòria.”
(12 de febrer de 2022)

“Llegiu Bertrand Russell. No és un filòsof, és un desinfectant.”
(11 de febrer de 2022)

“Qui sap si, després de tot, el destí de Romeo era de ser cornut!”
(10 de febrer de 2022)

“L’amor ens permet de ser imbècils impunement.”
(9 de febrer de 2022)

“La bona fe, la bona fe… Els fanàtics, ¿veus?, tots són gent de bona fe.”
(8 de febrer de 2022)

“Hi ha la tristesa, o la malenconia, de saber que mai no ho sabrem tot.”
(7 de febrer de 2022)

“Tal com estan les coses, ser català, avui dia, no passa de ser una simple hipòtesi.”
(6 de febrer de 2022)

“Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.”
(5 de febrer de 2022)

“No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.”
(4 de febrer de 2022)

“Escriure —fer literatura— és tot això que vostès diuen i, de més a més, una forma de venjança.”
(3 de febrer de 2022)

“Els llibres no ‘supleixen’ la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.”
(2 de febrer de 2022)

“Contra el bé i contra el mal -contra les pretensions de l’un i de l’altre- només tenim una defensa: la ironia.”
(1 de febrer de 2022)

(Continua aquí amb tot el mes de març)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!