Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes.

I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància.

Avui continuarem la sèrie amb els vint-i-vuit aforismes que he difós al llarg del mes de març.

“Sento una gran enveja de Carles Riba si, en realitat, és tan feliç com diu en els seus versos.”
(31 de març de 2022)

“L’eufemisme és, ja en si, una mentida.”
(30 de març de 2022)

“Hi ha la mort: doncs sempre hi haurà Déu. Hi ha la vida: doncs sempre hi haurà déus.”
(29 de març de 2022)

“En un altre pla, el problema és realment: ¿quan tenim ‘dret’ a callar?”
(28 de març de 2022)

“No desertis: rebel·la’t -si pots, és clar.”
(27 de març de 2022)

“És revelador: a partir de l’Edat Mitjana, els pelegrins ja no van a Terra Santa; van a Roma. Potser per comoditat.”
(26 de març de 2022)

“La veritat no sempre coincideix amb la justícia, t’ho adverteixo.”
(25 de març de 2022)

“El perill atrau perquè altera la rutina.”
(24 de març de 2022)

“Quan parla un estúpid, l’aire en queda contaminat.”
(23 de març de 2022)

“No faces de la teua ignorància un argument.”
(22 de març de 2022)

“De tota manera, encara hi ha un guany apreciable en el pas de considerar el treball com un càstig a considerar-lo com una mercaderia.”
(21 de març de 2022)

“Tot el que fem és irreparable.”
(20 de març de 2022)

“Thàlassa! Thàlassa!… Sí, però des de la vora.”
(19 de març de 2022)

“Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagès. La meua professió, en canvi, és ser Joan Fuster.”
(18 de març de 2022)

“És útil que tinguis sempre una obsessió o una altra: això et distraurà.”
(17 de març de 2022)

“Qui té llengua, de Roma ve.”
(16 de març de 2022)

“Dos germans mai no estan més units -mai no se senten tan ‘germans’- que quan s’alien contra el seu pare.”
(15 de març de 2022)

“Amb bons sentiments es fa mala literatura; amb sentiments perversos, també. En general, es fa sempre mala literatura -sobretot a base de sentiments.”
(14 de març de 2022)

“¿Sòcrates, Maiakovski, Pavese? Els suïcidis que em fan posar la pell de gallina són els dels analfabets.”
(13 de març de 2022)

“Digueu la veritat. Així us vengeu.”
(12 de març de 2022)

“Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos.”
(11 de març de 2022)

“¿Qui suportaria la idea d’una duplicitat de si mateix?”
(10 de març de 2022)

“Sempre hi ha hagut tiranies; és gairebé segur que sempre n’hi haurà. Les més suportables són aquelles que no s’exerceixen en nom de principis elevats.”
(9 de març de 2022)

“Creu-me, jove: no et faces cas! A la teua edat un es passa la vida fent-se trampa a si mateix.”
(8 de març de 2022)

“Puix parla en català… vegem què ha dit’. El decasíl·lab és igualment correcte, i el contingut, més raonable.”
(7 de març de 2022)

“No cal ser ingrat. Basta ser sincer.”
(6 de març de 2022)

“L’’Ulisses’, només podia escriure’l un devot pervertit, un exalumne depravat de col·legi de religiosos.”
(5 de març de 2022)

“Per a un escriptor, la bilis pot ser un bon ingredient estilístic.”
(4 de març de 2022)

“M’imagine com em veuen els altres, i em faig una mica de llàstima. Ara: si pense en ells, trobe que no n’hi ha per tant.”
(3 de març de 2022)

“Estima, però no tant.”
(2 de març de 2022)

“Els poetes bons sempre són ‘incomparables’. Però incomparables ells amb ells.”
(1 de març de 2022)

(Continua aquí amb tot el mes d’abril)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!