Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes. I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància. Comencem, doncs, la sèrie amb els trenta-un aforismes que he difós
(La sèrie comença aquí) Tothom que s’acaba de morir és, per definició, o un gran poeta, o un prosista immortal, o un artista de record inesborrable. Just Cabot (1899-1961) Perquè se’ns acudeixi alguna cosa bona quan menys ens ho pensem, cal haver-hi pensat molt, abans. Jacinto Benavente (1866-1954) De totes les coses que cal buscar,
(La sèrie comença aquí) La gent vol coses que siguin ben trobades, i en el fons, de ben trobada, només hi pot haver l’adjectivació de les coses, és a dir, els detalls. Josep Pla (1897-1981) L’home mediocre tendeix a defugir els conceptes veritables; això explica que en el món hi hagi tantes veritats a mitges.
(La sèrie comença aquí) És hora de substituir la bona fe per la fe, la bona intenció per la intenció i la bondat per l’eficàcia. Ramon Barnils (1940-2001) Cal anar amb compte en triar els enemics perquè un acaba assemblant-s’hi. Jorge Luís Borges (1899-1986) L’amistat és molt més tràgica que l’amor. Dura més. Oscar Wilde
(La sèrie comença aquí) Si no llegeixes no passa res, però si llegeixes et passa de tot. Guillem Terribas, llibreter gironí (1951) S’aconsegueixen més coses si vas armat i ets amable que si només ets amable. Al Capone (1899-1947) La nostra vida no és cap somni, però hauria de ser-ho i potser ho arribarà a
(La sèrie comença aquí) Les paraules se salven de totes les catàstrofes. Vicent Andrés Estellés (1924-1993) L’única cosa que li impedeix a Déu enviar un segon diluvi és que el primer va ser inútil. Nicolas Chamfort (1741-1794) Allò que ha passat tornarà a passar, allò que s’ha fet, tornarà a fer-se: no hi ha res
(La sèrie comença aquí) Ser poeta ja és per si sol prendre partit. Agustí Bartra (1908-1982) En el fons, la pregunta fonamental de la filosofia (i de la psicoanàlisi) coincideix amb la de la novel·la policíaca: qui és el culpable? Umberto Eco (1932-2016) Que convincent que sona tot quan un sap poca cosa! Elias Canetti
(La sèrie comença aquí) Crec que a part de ser un monosíl·lab, Déu és un pseudònim. Ponç Pons (1956) Coratge no és l’absència de por, sinó el convenciment que hi ha coses més importants que la por. Franklin D. Roosevelt (1882-1945) La llibertat no consisteix a fer el que es vol, sinó a fer el
(La sèrie comença aquí) La ironia és una mena de molsa que es fa a les esquerdes de la realitat. Allí on hi ha una falla, s’hi posa un somriure. Ricard Creus (1928-2021) La memòria s’assembla a una biblioteca en desordre alfabètic i sense les obres completes de ningú. Joseph Brodsky (1940-1996) Recorda sempre que
(La sèrie comença aquí) La capacitat d’indignar-se no s’ha de perdre mai. Arcadi Oliveres (1945-2021) L’escriptor no es pot posar avui al servei dels qui fan la història: està al servei dels qui la pateixen. Albert Camus (1913-1960) Quanta foscor llança a les nostres ments una felicitat excessiva! Sèneca (4 aC-65 dC) (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Cal protestar sempre, fins i tot quan no serveix de res. Manuel de Pedrolo (1918-1990) En rigor hom no pot afirmar quelcom sinó quan sap poc: amb la molta ciència venen els dubtes. J.W. Goethe (1749-1832) Pocs veuen el que som, però molts el que aparentem. Niccolò Machiavelli (1469-1527) (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Un joc de paraules és un xoc fortuït de mots amb pèrdua momentània de sentits. Màrius Serra (1963) Algunes persones miren el món i diuen: per què? Altres miren al món i diuen: per què no? George Bernard Shaw (1856-1950) El comunisme no era la joventut del món, però era, havia
(La sèrie comença aquí) Una llengua no es perd perquè gent nova no la parle, es perd si la gent que la parla deixa de parlar-la. Manuel Sanchis Guarner (València 1911-1981) Em molesta el control, tant el que s’exerceix com el que es pateix. Michel de Montaigne (1533-1592) Del sublim al ridícul no hi ha
(La sèrie comença aquí) L’adolescència és molt sensible a les contradiccions de la vida; després tot sembla més natural. Josep Pla (1897-1981) Accepto el caos, però no sé ben bé si el caos m’accepta a mi. Bob Dylan (1941) Que no tornarà mai més és el que fa tan plaent la vida. Emily Dickinson (1830-1886)
(La sèrie comença aquí) El que m’agrada més de partir és poder regressar. Ponç Pons (1956) Els esperits mediocres solen condemnar tot allò que està lluny del seu abast. François de La Rochefoucauld (1613-1680) Qui engendra una paraula nova és com si hagués estat tocat per l’eternitat. Amos Oz (1939) (Continua aquí)