marginàlies

La roba estesa a cal pobre el dignifica. Anar nets –i si pot ser com a patenes- és senyal d’autovaloració i, per això, els intemperaires, els fills bastards del carrer, els intocables del consumisme, es descuiden higiènicament i es consumeixen. Conseqüentment, la netedat d’un escopit del sistema esdevé la prova primera –i per ventura definitiva- que recupera l’autoestima; que el centre exclusiu de la seva existència no és l’addicció en qualsevol de les seves infinites camades, sinó ell; que comença a reconèixer-se.

Costa de fer entendre a una persona exclosa social extrema depenent –i víctima- de qualsevol toxicomania que els llençols no són articles de luxe i que dormir amb la roba adequada no és cap mania de casta superior. I que passar per aigua diàriament  no atempta contra el medi ambient, de la mateixa manera que rentar-se la roba interior i exterior regularment és tan necessari com  rentar-se les mans abans de les menjades.

Segons el DCVB i el DIEC fer net vol dir llevar d’una cosa allò que hi està adherit enlletgint-la, corrompent-la o torbant-ne la puresa; treure la brutícia, les taques o els elements estranys que alteren alguna cosa. Curiosament, també significa, en certs jocs de cartes, tirar-ne una que se’n dugui totes les que hi ha damunt la taula. Finalment, també significa acabar les existències de diners o d’altra cosa. A Can Gazà, tots els que hi fan estada han fet net de tot, mai no han fet net jugant a cartes –i si ho han fet, no els ha durat res- i els costa una penada anar nets.