marginàlies

No és sols un accent, allò que distingeix Gaza, a Palestina, de Can Gazà, la finca auxiliadora del Secar de la Real de Palma, òbviament, però a un gazanenc no li costa res posar-se en la pell d’un gazià. Tanta mort a raig, sobretot de gent menuda, indecentment petita, colpeja fort, noqueja, estormeia.

Els gazanencs no entenem gaire coses, ni sabem destriar, en la guerra, el gra de la palla, si és que en les guerres, un i altra, són destriables. Senzillament ens repugna tanta mort a Palestina, a Ucraïna i a qualsevol altra guerra no retransmesa gairebé en directe però que també sembra morts. Poques coses sabem i entenem, però sí que estam ben segurs que tot allò que es passa a foc i a sang no soluciona res, ans al contrari: no genera més que sang i foc.

En venir de tot tipus de conflictes, els gazanencs, que ens reconstruïm pacíficament, ens hem tornat homes de pau i la demanam, l’exigim i per això enarboram tot de teles blanques: PAU!