marginàlies

Avui, a Can Gazà, s’ha dinat de pa amb oli, una forma pràctica -encara que no deixi de ser simbòlica- d’estar amb les víctimes de totes les guerres i altres abusos i genocidis que ara mateix posen en qüestió arreu del món la nostra condició humana. En especial, commemorant el dia dels Innocents, s’ha dinat essencialment tot pensant en els infants que moren en aquests conflictes, unes morts miserables que res no indica que cessaran.

Com diu Jaume Santandreu, “L’Evangeli de Mateu, II, 13-18 esclata la nafra. Després de 2023 anys es repeteix exactament la història. El revolucionari de la pau ha de fugir a Egipte mentre el poder mana escorxar tots els infants de zero a dos anys, tant a Betlem com als seus entorns, que enguany arriba fins a Ucraïna”.

A Can Gazà, en aquestes festes, no ha estat l’únic signe de dol per als infants que moren a les guerres: el dinar de Nadal es va fer sense atendre cap menú tradicional, talment com si fos un dia més.

I és que no podem consentir que aquestes criatures executades no tinguin cap més record i plany que el que segueix immediatament la informació en els diaris o telenotícies. Aquestes atrocitats, entenem, necessàriament que han de condicionar aquests fastos; si no fos així ens sentiríem sollats per la indiferència que no fa més que despersonalitzar-nos.