El jardiner de Can Gazà està disposat a fer brostar tots els colors possibles en cada estació. Hi té la mà trencada, tractant plantes; en coneix secrets ocults, hi llegeix allò que estan a punt d’escriure i no hi parla, però els ho diu tot amb la mirada que no es vol retre als infortunis
En pocs dies de diferència la mort ha entrat a Can Gazà: primer morí n’Antònia, la mare d’en Miquel Àngel, hoste gazanenc de fa al voltant d’un mes, i després, ahir, en Fernando, que feia quatre mesos que residia a Can Gazà. La mare de Miquel Àngel morí a l’hospital de Son Espases i en
Fa unes setmanes aparegué a Can Gazà una ànnera presumiblement empesa per la set. Just arribar s’atansà al bevedor de les ovelles i s’assacià. L’observàrem de prop tement que es volgué rebolcar dins l’aigua, i no consentir-ho, però no ho va fer. També pensàvem que en haver begut, tornaria emprendre el vol i desapareixeria, però
Avui, dimarts 20 de febrer, ha quedat instal·lada a Can Gazà la plataforma elevadora que contribuirà notablement a la qualitat de vida dels residents amb severes dificultats motores. Una necessitat urgent que ha estat possible aconseguir gràcies a la generositat dels molts amics amb què compta l’entitat que ha cobert totalment el seu cost. És
Avui, 30 de gener, dia en què morí el Mahatma Gandhi el 1948, se celebra a tot el món el Dia escolar de la No-Violència i la Pau, fundat el 1964 pel poeta i educador santanyiner Llorenç Vidal Vidal. Aquest dia a les escoles es posa en valor l’educació en i per a la tolerància,
Avui, a Can Gazà, s’ha dinat de pa amb oli, una forma pràctica -encara que no deixi de ser simbòlica- d’estar amb les víctimes de totes les guerres i altres abusos i genocidis que ara mateix posen en qüestió arreu del món la nostra condició humana. En especial, commemorant el dia dels Innocents, s’ha dinat
Com molt bé saben les administracions públiques i les nostres amistats, una de les marques que defineixen el nostre treball amb els residents -i al que hi dedicam més esforços- és oferir la màxima atenció possible al seu estat de salut. Tots ells han escapat de les addiccions i mantenen l’abstinència, però amb severes seqüeles
No és sols un accent, allò que distingeix Gaza, a Palestina, de Can Gazà, la finca auxiliadora del Secar de la Real de Palma, òbviament, però a un gazanenc no li costa res posar-se en la pell d’un gazià. Tanta mort a raig, sobretot de gent menuda, indecentment petita, colpeja fort, noqueja, estormeia. Els gazanencs
El roig del sol, avui, en sortir, jugava amb la persiana del despatx de Can Gazà tenyint de vermell els caires dels barrerons verds tot creant reflexos impactants. I ha estat entretenint-me amb l’explosió controlada del carmesí sobre el verd que he caigut en el compte que avui se celebra el dia mundial de la
L’encarregat de donar menjar a l’aviram de Can Gazà i recollir els ous dels ponedors escampats arreu de la finca fa temps que va renunciar a seguir el tractament per al càncer de fetge avançat i ja n’ha salvat un de llengua. I sense esperar res ni fer res per esperar, sembla que el seu
Un parell de nusos elementals conscients que el pes que han de suportar no passa de moderat: roba de vestir pobra acabada de rentar, llençols gastats per la descurança i el tedi, tovalloles que han perdut totalment la musculatura i la fibra i els costa eixugar… El ganxo poderós que no és nou en paret
Enguany fa 45 anys que la finca de Can Gazà està oberta a qui, per les raons que siguin, ha acabat fent del carrer i de la seva solitud extrema la seva llar, fet que la converteix en degana dels edificis assistencials mallorquins oberts a persones marginades. Al llarg d’aquests anys ha acollit tota la
L’indiot, en un atac sanguinari, matà una indiota i li rompé tots els ous de la posta. Feia temps que compartien espai i mai no havien tingut cap disputa. Accidentalment i no se sap encara per quins temps –mentre es valoren totes les possibilitats de sanció, segurament- està tancat sol dins un tancat prou ampli.
Donant el vistiplau al condicionament de les antigues estances del pagès de Can Gazà –que, efectivament, poden suposar un bon indret per oferir als compromissaris i amics de la nostra causa- el coc gazanenc, Jaume Santandreu, ha retrobat ben desat a la llibreria el recull de Guillem d’Efak “El poeta i la mina” que fa
És polonès i parla l’espanyol molt malament; del nostre català segurament li arriba més el to que no el sentit. Es maneja amb un grapat de paraules que se solen reduir a monosíl·labs i a interjeccions de tota mena. Ja fa uns quants anys que és a Can Gazà i de la seva vida no