La famosa novel·la del vallenc Narcís Oller La febre d’or és el fil conductor de l’exposició que la setmana passada va obrir les seves portes a Tarragona. Es tracta d’una selecció d’obres pictòriques i escultòriques que tenen com a denominador comú la burgesia de tombant de segle: les cases on vivien i els seus llocs de
Alguns sinistres personatges que pul·lulen per l’escena publicitària televisiva: * L’avi que arrossega no-sé-quants mals (potser una hèrnia, dos divorcis, ja ni m’enrecordo), però que amb optimisme francament carregant es dedica a practicar windsurf abans de descobrir les darreres novetats a la botiga de congelats. Per més inri, és de Manresa: si almenys fos de Vic… * L’equip
In memoriam, Jordi-Pere Cerdà (Antoni Cayrol), escriptor i dramaturg nord-català, promotor cultural i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (el segon que perdem en una setmana). RUTES Les rutotes de Cerdanya s’encolobren dins el sol, i els camins els dónen volts d’una simetria estranya. Estisoren l’arigilada d’una blancor de retalls, i esperden per prats avall,
Aquesta tarda, convocada per Som Escola, hi ha hagut la concentració a favor de la immersió lingüística davant dels ajuntaments catalans. La de Tarragona tenia un interès especial, ja que, com ha transcendit aquests dies, de Tarragona procedeix una de les tres famílies que des de fa set anys estan tocant els collons a la societat
L’Onze de Setembre de fa deu anys va ser diferent. La commemoració de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques va quedar completament relegada per una altra caiguda, aquesta física: les dues torres bessones de Nova York. És d’aquells fets realment històrics que porten aparellada la pregunta de com ho va viure cada un de nosaltres, com
M’ha culpit asabantar-me de la mort de Josep Termes, perquè ha estat totalment inesperada. Termes va ser professor meu d’història contemporània a la Universitat de Barcelona de finals dels setanta. Recordo la seva senzillesa en el tracte personal i acadèmic. Per sobre de tot, però, vull destacar la significativa aportació que va fer a la historiografia del
Si havia un gènere estrella a la meva infància, televisivament parlant, era el dels dibuixos animats. Recordo com si fos avui que, quan els anunciaven per la pantalla, jo o un dels meus germans cridàvem com posseïts “dibujos animadooooos…“, de manera que deixàvem les joguines que teníem entre mans i corríem atropelladament fins a plantar-nos davant l’aparell.
L’avió d’Spanair era a punt d’enlairar-se de l’aeroport de Las Palmas amb destinació a Barcelona. Una hostessa va començar a deixar anar per megafonia, desganadament, el missatge habitual en aquesta situació: facin el favor de cordar-se els cinturons, apaguin els mòbils, sortirem en breus moments i el nom i destinació del vol. Primer en castellà,
Quan Heribert Barrera apareixia a la televisió, parlo dels anys setanta i vuitanta, el meu pare deixava anar una frase entre vehement i irònica: “Heribert, calla!”. No és que no estigués d’acord amb el que deia. Al contrari, hi estava molt identificat per generació i per coincidència ideològica. Si el meu pare deia allò era
Des que va entrar el primer televisor a casa fins ara, la publicitat sempre hi ha tingut una presència clara. És igual que le tele fos franquista o aperturista, és igual que fos en blanc i negre o en color, és igual que fos pública que privada. Cada ics minuts de programació de totes les
Un jove investigador que treballa en una vacuna contra l’alzheimer descobreix que, aplicada en simis, els desenvolupa sorprenents símptomes d’intel·ligència. N’adopta un, el Cèsar, que comença a donar-li maldecaps… Com ja és prou conegut, i a més es dedueix pel títol, es tracta d’una “precuela” (quina paraula més tonta, aquesta) del legendari El planeta dels
Avui es commemoren els cent anys del naixement d’Enric Valor i la blogosfera s’ha organitzat ben eficientment per fer-ne memòria i retre-li un merescut homenatge. Fer memòria de la seva introducció de les normes fabrianes o de la defensa de la catalanitat d’Alacant en temps de la República. Retre-li un homenatge per la seva fecunda
Una noia de vida sentimentalment millorable és escollida per la seva amiga de la infància perquè faci de dama d’honor en el casament d’aquesta. La tasca d’organitzar els preparatius de l’enllaç no serà fàcil i li començaran a sorgir imprevistos i problemes fins on no es podia imaginar. Les pel·lícules centrades en la preparació d’un casament donen per
Ens arriba la notícia de la mort de Jean Tabary. El nom no ens diu res si no afegim que és el dibuixant dels àlbums de còmic de l’escola franco-belga protagonitzats per Iznogud. Recordo bé aquelles tires còmiques, quaranta anys després. Ambientades en el Bagdad de les mil i una nits, les maquinacions del visir “que volia ser