M’ha culpit asabantar-me de la mort de Josep Termes, perquè ha estat totalment inesperada. Termes va ser professor meu d’història contemporània a la Universitat de Barcelona de finals dels setanta. Recordo la seva senzillesa en el tracte personal i acadèmic. Per sobre de tot, però, vull destacar la significativa aportació que va fer a la historiografia del nostre país estudiant les arrels populars del catalanisme, qüestionant així idees preconcebudes i dogmes de tot tipus. Perquè Termes era això, un heterodox, un lliurepensador, en perfecta coherència amb l’anarquisme vuitcentista, un dels principals motius d’estudi de la seva obra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!