In memoriam, Jordi-Pere Cerdà (Antoni Cayrol), escriptor i dramaturg nord-català, promotor cultural i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (el segon que perdem en una setmana).
RUTES
Les rutotes de Cerdanya
s’encolobren dins el sol,
i els camins els dónen volts
d’una simetria estranya.
Estisoren l’arigilada
d’una blancor de retalls,
i esperden per prats avall,
que se’ls hi mengen la cara.
Sembla que no van enlloc
sinó d’un poble en un altre;
fan remingols que s’empelten
a les dreceres del bosc.
Té la sang a flor de galta
un marge en l’obac eixut,
i un brualler florit tot just
riu amb totes ses dents blanques.
Pels secalls de la solana
topen de front amb serrats,
enrotllant-se com un jaç
al niu d’una coma blana.
D’una blingada d’esquena,
fugen com enlluertades,
mes d’un cim de roca blava
tornen a mirar endarrera.
Les rutotes de Cerdanya,
de fils roigs i de fils blancs,
fan un filbast de ribans
al clotat de les muntanyes,
i no les trapassen mai.
(Obra poètica. Barcelona: Barcino, 1966, p. 68-69)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!