marginàlies

Hem begut oli, a ca nostra i per extensió a l’arxipèlag, em diuen alguns dels meus amics tot comentant els resultats de les eleccions de diumenge passat. I, certament, l’onada conservadora i d’extrema dreta –ultraextrema- posa en destret moltes de les passes –tentines, tot sigui dit- que s’han donat els darrers vuit anys a favor de col·lectius maçolats o ignorats, i de causes emancipadores.

Caldrà veure quin pes tindran en la constitució de les principals institucions públiques illenques els i les reaccionaris i integristes, i el preu que posin a l’estabilitat dels seus governs. Ben segur que no aniran de miques i, en aquest sentit, el coll de l’educació, la memòria i la justícia històrica, i la llengua i la cultura pròpies, la catalana, serà el primer que mossegaran amb un delit indescriptible. De la mateixa manera que, com a bon destructors que són i se’n vanten, anorrearan tot allò que no s’avingui amb la seva concepció carcerària de la societat.

Una altra cosa és que se’n surtin, òbviament. Qui els tem tant com per paralitzar-se?  Els deixarem que ens inoculin l’odi i la idiòcia? Que costarà molt? I tant! Però qui es vulgui retre que aixequi la mà.  Recordem que no fa molt, a les nostres illes, evitàrem el primer atac despietat contra l’educació illenca.  Que serà difícil que es repeteixi aquella honorabilíssima contestació? Això ho diuen ells, que són mentiders i manipuladors de mena.

Començem a arromangar-nos, que mai no ens ha fet vessa la feina a favor d’aquest país que és i que hi és, encara que ho neguin, clar.