marginàlies

Sembla que definitivament, demà s’aprovarà la Llei d’Educació de les Illes Balears sense la inclusió del castellà com a llengua vehicular. In extremis s’ha eliminat un veritable despropòsit que posà els pèls i el crit de punta d’entesos i entitats que segueixen volent, entercament i exemplar, que la llengua de l’arxipèlag ocupi el lloc que li correspon.

I tanmateix no s’ha aconseguit –encara- que la nostra llengua sigui un pilar fonamental del Govern de les Illes Balears que presumeix de ser el més progressista que hi ha hagut mai. Com indicava Damià Pons dissabte passat en la presentació pública de la nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear, quina referencia fa al català la nova Llei de Turisme? El mes passat, a la fira de turisme FITUR, el Govern va oferir Balears com a destinació esportiva i cultural. Hi parlaren de la llengua amb què s’expressa la nostra cultura?

Encara no s’han recuperat els drets lingüístic en el sector del comerç que es va carregar l’inefable José Ramon Bauzà. I el català segueix perdent presència a tots els nivells de l’Administració pública. Els catalanoparlants hem d’expressar-nos sempre i per tot en la nostra llengua, evidentment; i hi hem de convidar qui encara no s’hi expressa. En paral·lel, però, si aquesta decisió personal no va acompanyada d’incentius i normativa, s’avançarà poc.

Per què  no tots els càrrecs públics, en  fer intervencions referides a la seva responsabilitat pública, no ho fan en català? ¿I per què a la Sanitat, un àmbit tan sensible, parlar-hi en català és tan difícil i fins i tot perillós, perquè si ho fas et poden humiliar?

Queda tot per fer, admetem-ho.