marginàlies

Que “la nacionalitat històrica que formen les illes de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera” (Art.1.1. de la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears) accepti amb una resignació sàdica la crisi d’habitatge que ens està corcant sense fer moure o remoure res aquí, allà o més enllà, és signe inequívoc que està molt malalta, tant, que pot acabar ferida de mort.

Que els representants públics de les Illes Balears (“una comunitat de persones lliures i per a persones lliures, on cada persona pot viure i expressar identitats diverses, amb esperit decidit de cohesió, fonamentat en el respecte a la dignitat de totes i cadascuna de les persones”, com es diu en el Preàmbul de la Llei Orgànica esmentada), no facin res, ans al contrari, pretenguin ocultar que no es poden ocupar places en els diferents àmbits dels serveis públics i privats perquè les treballadores i els treballadors no poden fer front al preu d’un lloguer digne amb el sou que cobren, és prou indicador del valor que donen aquests representants públics a les necessitats més bàsiques dels illencs i a les que, ara mateix, posen en entredit la dignitat de les persones.

Que els diferents pobles illencs acceptin ser tractats folklòricament i marginal per les administracions locals, autonòmiques, estatals, europees i mundials, és signe inequívoc que sobre aquest substrat llastimosament desnodrit, res no es pot constituir amb valor de referència i de permanència. Mentre s’accepti que ser acollidor equival a ser servil, com a poble de pobles, seguirem amb l’aigua al coll.

En el Preàmbul de la Llei Orgànica anteriorment expressada, també es diu que: “La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat”. En veure com són tractades la llengua catalana i la cultura i les tradicions pròpies, es pot afirmar amb rotunditat que des de les instàncies públiques es desidentifica i es desvertebra la nostra societat,