marginàlies

A Can Gazà avui ha arribat l’aportació anual d’ASAJA en forma de verdures, fruita, carn, peix i pinso per als animals de la granja. Al voltant de deu tones que es repartiran entre aquelles entitats que atenen l’exclusió social mallorquina; un recapte exemplar, sens dubte, fet en unes dates assenyalades que el remarquen més.

Mentre descarregaven el camió, conversava amb els periodistes que han cobert l’acte i recordava només tres dades que demostren que les illes Balears i Pitiüses, per molt que es mostrin com un paradís, són terres de patiment.

D’entrada, el sou mitjà mensual de l’arxipèlag està entre els més baixos de l’Estat: 1598 euros illencs davant els 1751 estatals.

D’altra banda, segons www.fotocasa.es, l’arxipèlag nostre ocupava el mes de novembre el quart lloc estatal quant al preu de l’habitatge: 13,95 euros per metre quadrat.

Finalment, segons la Xarxa per a la Inclusió Social de les Balears, EAPN, amb dades actuals, el 22,4% dels illencs és pobre i està en risc d’exclusió social. A més, el 17,5% es troba per sota del llindar de la pobresa i el 9,2% està estacat en la pobresa severa, això vol dir que, individualment, ha de passar el mes amb 513 euros. En una família de dos adults i dos menors, cada un d’ells ho ha de fer amb 281 euros.

Aquest panorama no gens galdós no s’ha d’amagar; si ho feim, podem caure en l’aporofòbia, això és, el rebuig o l’odi al pobre. I mentre dades així de calamitoses ens retratin com a societat, tot cofoisme amb altres dades econòmiques positives es convertiran en insult.