marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

14 de juny de 2011
0 comentaris

AJUDA: NO FACIS MAL

Els excessos d’ira, que solen acabar en atacs d’emprenyadura supina, o la manca de nervadura per acarar les envestides implacables de la imbecil·litat –pròpia i aliena-, reclamen estada regular a les cambres hiperbàriques que conformen la lectura dels teus autors de capçalera, per dir-ho així. Llegir –sempre amb llapis per anotar als marges- és, sens dubte, el més eficaç agent oxigenador.

En el meu cas, de la caterva d’escriptors als quals recorro, Joan Mascaró sol ser qui es fa càrrec de les urgències. La seva “La creació de la fe” és un veritable text reconstituent. Cada reflexió concentra potències insospitades i et porta a balconades mai vistes. El títol mateix que encapçala aquest comentari és una metapoema que ho deixa tot nu, com ha de ser en tractar veritats. A més d’aquesta sentència, quatre més, avui, s’han enganxat al teixit adipós de la meva ronseria: “De l’assassinat se’n diu autodefensa. Del robatori se’n diu descobriment. De l’engany se’n diu saviesa. De la calúmnia se’n diu informació”. La segona: “Els homes volen la pau del poder, no la pau de l’amor i la pau de la justícia: d’aquí ve la lluita i la misèria i la destrucció”. La terça no deixa cap lloriguera al dubte: “La llibertat de premsa és la llibertat dels propietaris de la premsa”. I la darrera, la que hom pot posar-se per capell cada matí en sortir de casa: “Llibertat per crear, no per posseir”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.