marginàlies

S’ha aixecat molt d’hora per descriure l’espant de la daina en sentir el tret que no l’ha ferit i l’espant perenne del mussol, i sols ha estat capaç d’escriure que l’odi i l’oi són tan matiners com ell. Escriure amb poca llum no reforça la lletra, deixa escrit a la mala tot seguit. Jocs d’ombres li entabanen la matèria grisa i li fan veure pluges de vent que posen a prova la resistència del desert i dels aràcnids.

Pretens anar enlloc, amb tanta lletra sollada, sent que li xiuxiuegen. Ja has oblidat, insisteix la veu sense rostre, les suspensions en l’aire que et provocava  la certesa que s’atansava la mort quan encara havies  de fer tretze anys? I que ordenaves curosament la cambra perquè, en descobrir-te mort, no diguessin de tu que eres un fargo, com et recordava insistentment ta mare? On creus que vas, indefens davant l’amor que es presenta sense manies ni profilàctics? Si arribes a conquerir el futur que somnies, penses obrir la porta de foc, la que consumeix el dolor i mostra els peixos amb escafandre? O et conformaràs aixafant el  as en el vidre de l’ull de bou no perdent-te detall de la fugida airosa dels malucs que més desitges?  Quan t’adonaràs que no pots parar la boca a petons agònics, ressecs, petons d’estrassa, estressants?

No li cal cap alenada fonda per respondre a tanta pregunta. Com si disposàs de tot el temps del món o s’hi jugàs un ull deixa fixat

Diuen que han vist
colles de brivalls
arrabassant versos
dels poemes capitals
sota l’atenta
i satisfeta mirada
de l’alcalde.

En acabat, la veu inquisidora no vol quedar enrere i li replica:

El titellaire
s’ha quedat sense fils
i els titelles
ho celebren.