marginàlies

Quan se cerca un document entre piles de papers més o menys classificats per temes –i en les que la memòria fotogràfica sol fer de guia- sol passar que, abans de trobar la referència que se cerca, i en cas que finalment aparegui, en sorgeixen altres que distreuen l’espigolada. Talment m’ha passat avui que, cercant un opuscle imprès en ciclostil o vietnamita en els començaments dels anys setanta del segle passat, em torn a trobar amb el número 28 de la revista “Es Castellet”, de Bunyola, corresponent al mes d’abril de l’any 1971. 

Aquesta revista, que encara dura, havia estat fundada per Joan Parets i Serra el desembre de l’any 1968, motiu pel qual es pot considerar degana, entre d’altres, de la premsa forana.

En portada hi apareix fotografiat Josep M. Llompart i un titular sorprenent: “Estan passats de moda els pregons de s. santa?”. “I com a subtitular: “Entrevista a J. Mª Llompart”. Dic sorprenent perquè record que a Bunyola, per aquelles saons –i encara ara- la Coral Polifònica organitzava aquesta mena d’autes literarioliturgics.

Si era així, dubtar de la seva vigència era, si més no, peculiar. Per això me n’he anat directe a l’entrevista, signada per l’actor i director teatral Miquel  Morro, i veig que en Llompart és entrevistat just després de llegir el pregó! Val a dir que en Miquel és força murri perquè arranca el diàleg demanant a Llompart si un pregó és una manera de “fer literatura”, a la qual cosa aquest respon que: “És clar, Jo he intentat fer un pregó amb retòrica antiga. Crec que ha de ser així, que no se’n pot sortir d’altra manera”.

La segona pregunta de l’abrandat periodista és si no considera el poeta que els pregons no estan un poc passats de moda. I Llompart no dubta gens a dir: “Completament, completament. Ara, allò que no es pot fer dins una església i en una circumstància així és fer una conferència, que en tot cas és el que m’agradaria”.

Tanmateix en Miquel Morro volia parar a unes paraules que, en el mateix escenari, un any abans, li havia dit Pere Quart, que parà a Bunyola gràcies a Climent Garau, aleshores president de l’Obra Cultural Balear.
Pere Quart havia dit que la literatura que s’havia de fer llavors (fa quaranta anys!) havia de ser de lluita, paraules que en un esperit tan jove i inquiet es feren ben endins; tant que considerava que un pregó de setmana santa s’allunyava molt d’aquesta actitud combatent.

Ho recorda a Llompart que, en una finta molt seva li contesta: “És clar, sens dubte. Ara, allò que un pot fer dins aquesta forma barroca, inevitable de tot pregó, és procurar dir coses que tenguin relació amb la  problemàtica actual i això és el que intentat fer”.

Per acabar l’entrevista li demana si coneix “Es Castellet” i què en pensa, a la qual cosa respon: “És una d’aquestes publicacions heroiques. Està molt bé. Precisament aquestes publicacions fetes a braç, diguem-ho així, trob que són les més sanes i saludables, i a nivell local, que és la base, per on s’ha de començar. Em sembla que exerceixen una funció extraordinàriament eficaç”.

Quaranta anys, fa d’això. Ja no hi ha Pere Quart ni Llompart, però Es Castellet segueix editant-se –com tantes altres publicacions foranes- la Coral Polifònica de Bunyola continua organitzant els pregons de Setmana Santa i, en general, seguim construint país a mà i a braç.