marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
26 d'agost de 2012
0 comentaris
LA CONSCIÈNCIA DE LA DIPUTADA
El dBalears d’avui diumenge publica a la seva pàgina 9 una entrevista molt ben feta per Pep Verger a la diputada del Parlament de les Illes Balears Aina Aguiló, del Partit Popular. De tot el que diu, me centraré en tres preguntes i les seves respectives respostes perquè segueixen fil per randa el manual de respostes que el partit de la senyora Aguiló ha escrit als seus dirigents per respondre a les preguntes que els puguin fer referides a l’atac que dur a terme a l’arxipèlag i des de tots els fronts i institucions públiques que domina a la llengua catalana.
Després de dir que els nacionalistes han fet molt de mal a la llengua catalana, perquè l’han volguda imposar, diu: “Jo som tan mallorquina o més que qualsevol altra persona… Estim la meva llengua”. Pere Verger, extraordinari, li diu que qui estima la llengua no la degrada i ella respon: “Qui és qui ha degradat la llengua?”. L’entrevistador, és clar, li diu que si deixa de ser un requisit i passa a ser un mèrit es degrada, o no? La resposta d’Aina Aguiló és més semblant a una dècima desbaratada molt dolenta, que no la resposta assenyada que hom espera d’una diputada amb quelcom més que obediència deguda i idòlatra al seu líder, o líders, i, per extensió al seu partit, que és tot el seu món. Diu textualment: “Això és una opinió. Jo tenc la consciència molt tranquil·la, perquè les coses s’estan fent molt bé”. Insisteix Pere Verger demanant-li si no creu que s’està perjudicant molt una llengua que està en inferioritat de condicions i la resposta torna a ser delirant: “No. Jo crec que el català no està en inferioritat de condicions. Al revés, el castellà està en inferioritat des del moment en què hi ha immersió lingüística”. Una precisió immediata abans de continuar a la senyora Aguiló: a l’arxipèlag no hi ha immersió lingüística en català. Una diputada no pot mentir!
Anem a veure, que el govern de José Ramón Bauzá degrada la llengua pròpia de l’arxipèlag no és una opinió sobre una entelèquia: és tan cert com que s’ha publicat en el BOIB núm. 106, de dia 21 de juliol de 2012, la Llei 9/2012, de 19 de juliol, de modificació de la llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, “a través de la qual s’elimina amb caràcter general l’exigència del coneixement de català com a requisit per accedir a la condició d’empleat públic de l’Administració o per ocupar qualsevol lloc de treball a les administracions de les Illes Balears”, segons es diu literalmente al web de la Direcció General de Funció Pública, Administracions Públiques i Qualitat Dels Serveis. Tampoc no és cap “opinió” que les pel·lícules que emet IB3 no solament són en castellà, sinó que del sistema dual n’ha desaparegut l’opció de seguir-la en català. No és cap “opinió” que el Partit Popular va fer tancar Televisió de Mallorca i Ona Mallorca.
D’altra banda, Pep Verger en cap moment no demana per la seva consciència a la Sra. Aguiló i no obstant, ella diu que la té ben tranquil·la; és a dir, que està convençuda que degradant la seva llengua pròpia ha obrat bé. Aleshores, entre Aina Aguiló, que acaba de dir que estima la seva llengua, i la seva consciència, que creu que ha obrat bé relegant-la, hi ha un conflicte gravíssim d’interessos: cadascuna tira pel seu cap… i els seus actes pel camí del mig, com diu el titular de l’entrevista. És curiós que davant actuacions poc edificants, de moralitat dubtosa, majoritàriament tothom sol apel·lar a la tranquil·litat de la seva consciència.
El refranyer, savi dissenyador de fulls de ruta, entre moltes altres sentències sobre la consciència, en té una que fa molta de llum en casos com aquest: ni a consciències ni a bosses, no els facis els comptes. I encara una altra que se solia dir per les terres germanes valencianes: Si consciència busques, pobre moriràs.
Finalment, el paroxisme del deliri de la senyora Aguiló es manifesta quan afirma que a les illes el català no està en inferioritat de condicions; que qui ho està és el castellà. És la prova definitiva que Aina Aguiló viu en un món que no és Mallorca; és el món del Partit Popular.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!