marginàlies

Faig un téntol altament necessari en la quotidianitat per la Vall d’Àneu. Allotjat en un hotel rural de la València d’aquest indret, “Lo Paller”, me’n duc una alegria gran en trobar a la sala de descans el llibre: “Antoni M. Alcover a les Valls d’Àneu (1906-1921)”, de Maria Pilar Perea i editat el 2009 pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu.
Hi pensava, en el gran apòstol manacorí, mentre ens apropàvem a aquest paradís entre pics. És exigent, el camí, encara ara, amb totes les comoditats a l’abast. Fa un centenar d’anys, i anant per feina com el canonge de Santa Cirga, devia ser poc menys que una pallissa de ca extern. Tanmateix, però, en ser-hi, l’esplendor de la natura compensa totes les incomoditats i sembla que pots tocar amb un dit el cel.
Obr el llibre a l’atzar i em top amb el dia 7 d’agost de 1921, el dia que mossèn Alcover i col.laboradors començen l'”escorcoll” dialèctic d’Esterri. I par esment en una frase rotundament alcoveriana i ben alliçonadora: “En Moll ab nou o deu nens i nenes segueix replegant jochs de minyonia, a on xoren els mots de la més llampant catalanitat”.
N’haurien de prendre llum, com diria ell, tots els qui es posen el seu nom en va durant “el seu” institucionalitzat anys, que en fa 150 que va néixer.