marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
27 d'agost de 2012
0 comentaris
ELS LLIBRES QUE NO VAN D’ARENA
La canícula que tants cops de calor, focs i malhumorades provoca, no impedeix la lectura; almenys fins ara. Ja ho té, això, llegir: tant ho pots fer engandulat a la terrassa, en calçons curts i sense camisa, posant ben a recer la pell lletosa que tant costa de mantenir allunyada del sol que abrusa; o bé a l’estudi, amb samarreta reivindicativa i a mercè del ventilador, la remor mansueta del qual acompanya els intercisos de les paraules provocats per les interrupcions no volgudes. En canvi, el maridatge del llibre amb la platja no és convenient: l’arena esmussa les lletres i, per això, la lectura no avança gens.
De “El mapa i el territori”, de Michel Houellebecq, punyent, provocatiu, engrescador a molts moments, pretesament analític en altres, carregós en excessius apartats, interessant sempre; passant per “Falenes”, de Jaume Ferrer Sancho, un compendi de solituds amb forta voluntat d’alliberament; fent parada també en la relectura d’alguns poemaris i autors que necessit tant com aprecii, tot acabant, avui, amb Miquel de Palol i les seves “Meditacions des de Catalunya”.
Del francès em qued amb la idea que tota persona té dret a poder crear bellesa i a gaudir-ne sense entrebancs. No és cap idea nova, però insistir-hi mai no és balder. De l’amic Jaume Ferrer, metge de professió, que m’ha agradat com retrata les bastides ínternes dels seus personatges. Del bolígraf en fa bisturí però defuig la seva condició galènica a l’hora d’escriure i de descriure.
De Miquel de Palol i les seves meditacions, que cal aferrar-s’hi perquè el seu dir no és apte per a pusil·lànimes i el que diu és substanciós i assenyat per molt que incomodi, que d’espavilar es tracta. Per ara, em qued amb aquesta cita: “… el coneixement ja no és també un valor sinó tan sols un instrument per reconèixer codis, i amb això en té prou la majoria, o sigui el gruix de població que consum bestsellers i mira la tele, l’equivalent als que fa cinquanta anys eren analfabets”.
Doncs això, a seguir llegint lluny dels sorrals i les platges, que l’arena esmussa les lletres. I si penetra en els ulls, els irrita.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!