marginàlies

Ahir diumenge es clausuraren els “Encants de Sa Casa llarga”, una iniciativa de “Can Gazà, institut contra l’exclusió social”, engegada per recaptar fons per al seu projecte assistencial que s’adreça a persones marginades. Han estat deu dies tan intensos com profitosos, certament. Els amics de Can Gazà, com sempre, han respost a la crida sumant, a més, nous actius a la causa.

També ahir i gairebé a la mateixa hora, s’acomiadà de la diòcesi de Mallorca monsenyor Jesús Murgui, que l’ha presidida des del mes de febrer de 2004. Vuit anys i mesos de discreció excessiva, al meu parer i atenent el present de Mallorca i dels seus catòlics romans; anys episcopals de confiança en la pregària i de prudència pública que, lluny de ser valors, en ell s’han convertit en distància atrevida de la qual n’ha derivat una severa desconfiança.

Entre ambdós detalls dominicals no hi ha cap mena de relació i no els hagués ressenyat seguits si un bon amic gazanenc no m’hagués recordat, en preparar la clausura de la fira, que en aquella mateixa hora la Seu era plena de capellans, autoritats civils i militars, i creients que acomiadaven el bisbe Jesús. Em demanà, tanmateix, si durant els seus poc més de cent mesos de bisbat havia visitat Can Gazà en cap ocasió i li vaig dir que no.

Se m’escapà, però, que sí que ens hagués agradat que ens visitàs el bisbe emèrit de Sao Félix do Araguaia (Brasil), el claretià Pere Casaldàliga, que considera que a l’Església li manca proximitat en les estructures i credibilitat; i que l’Església viu una hora de decepció i involució, “de distàncies doloroses entre la institució i el poble”. Emperò el bisbe Pere, “dom Pedro”, “el militant de l’esperança” com el definí Mònica Terribas en un excel·lent reportatge de TV3, no vol moure’s de Brasil.

I en plena conversa de bisbes i compromisos, l’anunci de la mort de Martí Gasull, a l’Himàiala i per culpa d’un allau. En Martí va ser el cofundador de la Plataforma per la Llengua; un patriota, un activista i un lluitador que no coneixia treves en la seva comesa dignificadora. En Tomeu Martí en fa una valoració sintètica a Vilaweb (http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4042212/marti-gasull-mallorca.html).

Tres detalls del xafogós penúltim diumenge de setembre que es clou amb una carta d’agraïment del coc i síndic general de Can Gazà, Jaume Santandreu i Sureda, als que han fet possible l’èxit dels Encants de Sa Casa Llarga.

BALANÇ EXULTANT DELS ENCANTS DE SA CASA LLARGA

És l’hora de passar comptes amb vosaltres, amics, del resultat de la fira dels “Encants a Sa Casa Llarga”. Ha anat bé. Molt bé. Ben mirat, perfecte.

Econòmicament hem aconseguit el suficient per eixugar el dèficit que ens ofegava.

Però el prodigi dels Encants han estat les relacions humanes. Ens hem trobat els vells amics i n’hem fet de nous. Els encontres han vessunyat una pregona sensibilitat. Molts han restat encisats pel lloc i per la tasca desplegada pels qui formam la família de Can Gaza.

Tots els departaments: roba, mobles, llibres, art, han retut al màxim. L’invent del vi ha estat tota una troballa: gairebé cap visitant s’ha retirat sense una botella. De totes formes, n’hem estotjat algunes per a aquells que arribaran amb retard.

Els moments dels àpats han estat dels més meravellosos. La gent s’ha mostrat molt benvolent amb el nostre servei. Hem compartit taules memorables com la del personal de Caubet o la d’en Paco Obrador amb els seus íntims. Els veïns de Sa Casa Llarga ens han amoixonat com mai i molts de treballadors de l’Hospital de Son Espases han descobert el nostre veïnatge. Fins i tot els clients desconeguts ens han tractat amb el respecte d’un gran mercat.

La presidenta de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, Catalina Cirer, i el coordinador de l’Àrea de Persones amb Discapacitat d’aquest ens, Bartomeu Màrquez Coll, ens reteren una cordial visita. Ens acompanyaren i escoltaren al llarg de dues hores.

Els mitjans de comunicació s’han portat d’una forma generosa i eficaç. A l‘inici, IB3 televisió animà la inauguració. A mitjan setmana, Ultima Hora i Diario de Mallorca ens regalaren uns esplèndids reportatges. Entretant, les ràdios Balear, Última Hora, Santanyí i Pollença han atiat el foc.

Per damunt tot altre caire, els Encants han mostrat com l’equip de Can Gazà, format pels residents, els cooperants i els voluntaris, units com un sol cos, pot fer miracles. Aquests fills de santa mare m’han fet la punyeta: haurà de passar molts de temps per poder-los renyar i per queixar-me dels meus 74 anys i dels meus 115 quilos.

Fins i tot el temps ens ha regalat uns dies de tardor estiuenca.

Us confirm el jurament de la darrera carta: no tornarem a molestar–vos fins a Nadal.

Amb els temps que corren, l’optimisme d’aquest comunicat pot sonar com a fora de to. Em sent com si us contàs a cau d’orella un acudit pornogràfic durant un funeral d’Estat. Però vosaltres, amics, sou els culpables d‘aquest balanç exultant.

Gràcies.

Can Gazà, 24 de setembre 2012