marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
29 de setembre de 2012
0 comentaris
GUANYAR-SE EL PA DE LA JUSTICIA
Diu l’oracle: sents com crida i es gita la misèria? I com més es mou, com més es recargola i s’escampa tot seguit, més empudega l’aire. Poblar la terra significa recollir calamitats, les cendres candents dels incendis i la devastació dels caps de fibló.
Cap llibre sagrat no ho diu, però la mar ja no pot recollir més cadàvers per testimoniar-ho. I així i tot, exulta l’ànima de la comuna i canta magníficats amb un sentiment que esberla els palaus aixecats per l’estultícia autòctona, la corrupció metropolitana i la rapinya forana. Heretaràs la terra, diuen que digué algú amb prou poder per pontificar en les beceroles de l’ordre terrenal. I la terra en herència ha esdevingut cagaferro. Hem heretat el llot, no el blat, perquè es perpetuïn la peremptorietat, els pàries i els desvalguts. La pobresa, tanmateix, és la sang de la riquesa, els nutrients essencials dels rics. Alguns diuen que se sent la remor de la mancança de pa que ha d’engendrar la revolta. I hom no s’oblida que la fam i la set són propensos a retratar miratges. No obstant això, surten dels refugis els profetes per recordar a cau d’orella dels vianants que els llencen cèntims dins el barret que per la gana guanyarem el pa de la justícia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!