marginàlies

Les pluges darreres han fet pujar els colors als boscos més estimats i les ànsies als boletaires que les esperaven amb impaciència. Envoltats de núvols densos, els penyals i els pujols que envolten la vila, lluny de cridar la inquietud, apaivaguen els mals pensaments i les tribulacions que no deixen. Tot són ganes de perllongar sobretaules i endiumenjar converses

La pluja remulla els vidres que, just ahir, la madona va netejar i se’n queixa sense fer excessius escarafalls, que la tarda quieta no està per segons quins retrets.

I tanmateix hi ha elements tòxics que aconsegueixen penetrar en la cortina gairebé nutritiva d’aigua. Ahir horabaixa, un cotxe segà els vint-i-quatre anys del fill d’un amic d’infància. Gran esportista –deia que volia ser bomber- anava en bicicleta i l’auto l’envestí. Comencen a ser massa els ciclistes atropellats a Mallorca. Cal amb urgència tallar la cresta de la prepotència i l’arrogància dels cotxes i de molts conductors. Tanta bonança passada per aigua no impedeix advertir que la vida, quan s’encabrona, no mira gens prim a l’hora de cobrar-se els censals. Era donant d’òrgans, en Vicenç, mira tu quin tros d’home que hem perdut!

I encara n’hi ha més: em diuen que la palmera que m’ha vigilat fins ara les passes i les volences ha estat objecte de la voracitat del morrut roig, científicament Rhynchophorus ferrugineus. No s’hi pot fer res, diuen els qui d’això n’entenen, i l’hauran de sacrificar.

A mitja tarda l’aigua segueix fent pujar els colors als boscos aimats i planyent-se dels delmes que ens imposa l’existència.