marginàlies

El president Vladimir Putin sembla que viu molt a plaer i que no es priva de res. L’exagent del KGB, segons un informe de l’oposició russa, té a la seva disposició 20 palaus i residències, nou de les quals s’han construït durant el seu mandat. (http://www.ara.cat/mon/europa/desclau-Putin-palaus-avions-lavabo_0_764323745.html) A més, compta amb 43 avions, una quinzena d’helicòpters, 4 iots, desenes de cotxes Mercedes i una col·lecció de rellotges, un dels quals val mig milió d’euros.

No obstant, el seu sou anual, segons va declarar el desembre passat, és de 91.500 euros. Si és veritat això que diu l’oposició política russa, el senyor Putin no pot dir que l’hagi afectat gens la fallida general del sistema mercantil i financer.

Als ingenus -que són legió per molt que no tots ho vulguin reconèixer- sorprèn la facilitat amb què es desintegrà l’antany totpoderosa Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, altre temps el terror d’Occident, el bressol del diable i de tots els mals de la humanitat. Bastaren uns anys, no molts, perquè aquest imperi es dissolgués. El 1988, Mikhaïl Gorbatxov arriba a la presidència de la URSS, hi inicia la Perestroika i a partir d’aquí s’accelera el desmembrament definitiu que arriba amb Borís Ieltsin, que controlà Rússia del 1991 al 2000, any en què el succeeix Vladimir Putin. I amb ell, a banda d’excessos polítics i militars, neixen fortunes -i màfies- com a bolets que gasten doblerades en els països mediterranis. La seva presència a Mallorca, per exemple, és tan preeminent que ja té un diari quinzenal en rus, el -Vesti Mallorca-.

Tornant a Putin, allò que més m’ha cridat l’atenció de l’article en qüestió, és que en un dels avions posats a la seva disposició sembla que hi ha un lavabo d’or valorat en 60.000 euros. Als que hem conegut les latrines o els excusats, departaments que no formaven part de la casa; als que sabem què significa anar a can Felip; als que hem conegut els guillems (o els orinals) davall el llit, no ens deixa de sorprendre aquesta mena d’estúpida bravegera de posar grifons d’or en el mateix indret on orinam o defecam. Els megarics sabran per què ho fan més enllà de l’estufera impúdica, però que personatges com Putin -presumptament- Gaddafi, Sadam Hussein i altres sàtrapes vulguin rentar-se les mans, els peus o l’engonal sota un raig d’aigua voltada d’or, fa pensar en tota mena de tropells i atrocitats.

A Mallorca també tinguérem un president que volgué vestir luxosament el seu particular lavabo comprant una granereta de vàter que li costà 375 euros. Efectivament, Jaume Matas comprà aquest estri per llevar la rebava dels excrements per al seu palau, en ser ben conscient que la merda del senyor no put… ni repugna, lògicament.

Es veu que per agermanar l?or amb l?escatologia se n’ha de venir de casta, també.