Les darreres hores velles d’ahir ens portaven la mala nova de la mort de la rectora de la UIB, Montserrat Casas. Immediatament, les xarxes socials s’ompliren d’estupor i les mostres de condol rajaren a dojo. Sense cap mena de dubte, la societat illenca perd un referent capital i hom pensa que, com van les coses
Fa uns mesos, el picut roig acabà amb la palmera que m’acompanyà tota la vida; la dipositària dels anys viscuts per tres generacions. Ara li ha tocat el rebre a un altre fasser de Can Gazà. El disgust causat per ambdues morts provocades per la matera insaciable d’un insecte vingut d’allà deçà la mar i
Un Tribunal Eclesiàstic de la Diòcesi de Mallorca acaba de condemnar Pere Barceló Rigo a la màxima pena canònica, això és, l’expulsió del ministeri sacerdotal, en considerar-lo culpable d’haver abusat sexualment de diverses nines. Una d’aquestes, sosté que va ser violada repetidament quan tenia 10 i 11 anys. Immediatament després de fer-se pública aquesta sentència
Reconec que m’agrada escoltar romanços, historietes i altres contarelles que et conta qui sigui i onsevulla sigui, contràriament a la majoria, que els defugen. Quan ho dic, l’interlocutor, algun molt contrariat, em sol demanar quin gust hi trob, en parar atenció a aquests reports molts dels quals no vénen d’enlloc i a cap banda no
Com molts, dimecres passat, hora foscant, vaig seguir en directe la primera aparició pública del nou Papa. Per tant, vaig sentir i veure com el cardenal protodiaca, el francès Jean-Louis Touran, pronunciava el famós: “Annuntio vobis gaudium magnum; habemus Papam: Eminentissimum ac Reverendissimum Dominum Georgium Marium Sanctae Romanae Ecclesiae Cardinalem Bergoglio qui sibi nomen imposuit
Bufa huracanat, el vent, i adesiara arriba al dormitori l’estrèpit proper d’un full de persiana que bat amb violència contra la paret, el tremor atemorit dels vidres i altres sorolls d’objectes indeterminats voleiats per l’agressivitat anàrquica de l’aire. Quan el despertador sona a les sis en punt, ell fa estona que està desvetllat, capficat en
Trencadissa de llibres a cal veí i conseqüent esvalot de lletres i mots que no poden fugir de l’ardor de la indiferència. En aquest cas, no cal somniar amb cap equip de rescat: ningú no ha previst emergències d’aquesta naturalesa. L’alba ablama esqueixos de rocs i els fa córrer pels carrerons vells de la capital
Plou bé, a l’hora del cafè dels funcionaris. Així hauria de ploure sempre: regularment, com si la pluja també fos funcionària. Ens cal, sobretot per estovar tant cantinflejament, tanta parlaria sense solta ni volta. Voltats de mentiders, cínics, lladregots i carotes fa mal de veure el caire elegíac de l’aigua que no sap fer res
Hora foscant, el fred a la plaça es deixava sentir amb severitat. No feia encara una hora que havia deixat de ploure a la menuda i la humitat carregava la gelor. Dos ocells de cants totalment distints mantenien una conversa força interessant. Un, reganyolava un so august, amb pics molt vius. L’altre, assentia amb pocs
Avui fa 76 anys que mataren Emili Darder, el batlle màrtir. A les 12, en el cementiri de Palma, en el lloc on l’assassinaren, una bona munió de deutors del seu mestratge li hem retut l’homenatge que es mereix; reconeixement que hauria de ser perdurable i no puntual, és clar. I molt més nombrós, sens
Paisatges amb bicicletes sense ciclistes i una lentitud que fa mal i templa alhora, enamora i serpenteja com la timidesa que es fa gran. Muricecs penjats a les dotze en punt del migdia omplen els panorames del vell que demana més temps i un analgèsic pel mal d’esquena que el tortura des de fa una
Sobretaula sucosa a Can Gazà. Parlàvem del Vaticà, de la renúncia de Benet XVI i de l’arquebisbe de Nova York, Timothy Dolan que, en fer-li avinent que són molts els que creuen que serà el futur Papa, ha respost rabent que “qui diu això ha fumat marihuana”. Trempat, el mitrat nord-americà! De cop, el coc
Els diumenges, prendre el cafè amb croissant o ensaïmada a casa, llegint els diaris és un dels petits plaers que cal alimentar. No pel que diuen els periòdics, certament, sinó pel que representa tenir temps matiner per rondinar i vagarejar. Els diumenges dematí, fins i tot n’hi ha que no frisen de fer la ullada
Les “presons negres” xineses són centres de detencions il·legals camuflats en hotels, asils de persones grans o hospitals psiquiàtrics propietat de l’Estat. Segons Human Rights Watch –HRW-, en un informe del novembre passat, des de l’any 2003, un gran nombre de ciutadans xinesos han estat incomunicats per agents estatals durant dies o mesos en aquestes
Ells ens volen cretins i ho anuncien sense complexos. Tenen nom, però sense nomenar-los i tot –“Ells”- tenen tanta entitat que tots sabem de qui es tracta. Ho comanden i dominen tot, Ells. Tan totpoderosos són que en veure que la llibertat anava perillosament massa a lloure i queia en mans d’irresponsables somniadors i altres