marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

18 de març de 2013
0 comentaris

DE ROMANÇOS, HISTORIETES I ALTRES CONTARELLES

Reconec que m’agrada escoltar romanços, historietes i altres contarelles que et conta qui sigui i onsevulla sigui, contràriament a la majoria, que els defugen. Quan ho dic, l’interlocutor, algun molt contrariat, em sol demanar quin gust hi trob, en parar atenció a aquests reports molts dels quals no vénen d’enlloc i a cap banda no van. I val a dir que gust, així, in extenso, no n’hi trob, però m’atrau molt la manera com et conten històries de tota naturalesa que mai no saps quin percentatge tenen de cert i quin d’inventiva; i encara menys què n’has de fer tu, d’aquell continent d’oralitat d’escassa o nul·la qualitat.

 

Tanmateix, molts contadors –o contadores- solen ser eficaçment expressius, emfàtics, i acompanyen la contarella amb un repertori generós de gests que converteixen el relat en una interpretació, molt sovint, força resolutiva. I si endevina que demostres interès, l’expressivitat augmenta fins a graus insospitats.
És clar, que hi ha gradació, en l’interès que em desperten els romanços i els contadors, naturalment. N’hi ha de molt avorrits, que sé tallar d’hora imprimint a l’esguard el tedi més espantós i efectiu. D’altres que arrencant bé, de sobte perden l’alè i s’esvaeixen, dissortadament, a causa, moltes vegades, de la imperícia de qui la conta. M’ha passat alguna vegada que, després de fer una pregunta o d’apostil·lar, el contador es reanima i la història torna a prendre volada. Les millors, de totes maneres, són les que combinen substància i certa gràcia del narrador.

D’aquestes, de les bones, de les boníssimes, n’acab d’escoltar una. O millor, l’encadenament de moltes que han conformat una història fascinant. Em sap greu no poder dir l’autor d’aquesta meravella ni fins i tot detallar-ne dades perquè m’ha demanat discreció i som home de paraula. No és res especial: el nucli, la transcripció del judici que patí un patriota mallorquí per parlar en català en lloc públic i inadequat, en anys tan terribles com sangonosos i parlant de llibertat i altres valors emmanillats i vexats per la dictadura franquista. Esper que aviat la investigació que ha dut a terme aquest home singular s’editi.

I tanmateix, el nucli i el motiu de la trobada han restat en un segon o tercer pla quan l’investigador m’ha contat com es trobà amb aquesta documentació –que no cercava-, en quin moment de la seva vida ho va fer i les vicissituds que seguiren ell, els seus i el lligall. Les seves vivències, el context social i polític dels anys setanta del segle passat, els sorolls de sabres, el gruix de les esperances –personals i col·lectives- i la densitat de les decepcions, conformen una història atractivíssima i alliçonadora, sens dubte. Tant, que pens que s’hauria de presentar com a annex a la transcripció del judici ignominiós.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.