marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
25 de març de 2013
0 comentaris
DIES DE PALMES I PALMERES MORTES
Fa uns mesos, el picut roig acabà amb la palmera que m’acompanyà tota la vida; la dipositària dels anys viscuts per tres generacions. Ara li ha tocat el rebre a un altre fasser de Can Gazà. El disgust causat per ambdues morts provocades per la matera insaciable d’un insecte vingut d’allà deçà la mar i les palmes que ahir protagonitzaren el dia del Ram, m’han portat a cercar informació sobre les palmeres i he tingut la sort immensa de trobar un article de Jaume Bover i Ramon Rosselló que parla d’elles publicat en el Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana núm. 64 (2008).
Segons aquests estudiosos, es desconeix quan fou introduïda a Mallorca la palmera datilera o fasser (Phoenix dactilylifera) però hi va ser cultivada fins a començaments del segle XX. Aquesta planta formava part del conjunt arquitectònic i paisatgístic de les nostres possessions més antigues. La palmera canària (Phoenix canariensis), també coneguda en català per tàmara, és igualment present a l’illa. Té la copa més gran que la datilera i pot arribar a fer fins a 12 metres d’altra, enfront de la vintena que pot assolir el fasser.
El tronc sec de les palmeres ha estat emprat per fer caseres d’abelles, tot i que aquest ús no està documentat a Mallorca, i mobles. D’altra banda, les espines de les palmes, molt dures, tenen diferents usos en l’agricultura o en la cuina.
Les palmes o fulles verdes s’empren, o s’empraven, en les festes solemnes i majors amb el mateix ús i significat que les canyes verdes, una altra planta engrescada: delimiten i decoren un espai festiu o lúdic, que també pot ser un espai religiós. Així, són un element més de relació entre l’home i la divinitat sagrada o profana.
La palma, ens assabenten Bover i Rosselló, té una gran presència en la litúrgia catòlica, especialment en el ritual del Diumenge del Ram, un ritual no anterior al segle VIII, tanmateix. Les palmes blanques, crescudes en la foscor, són o eren obrades amb formes especials per a aquest dia tan assenyalat. Les mans de les monges es deixava notar en aquesta feina artesanal. Per aconseguir-les, s’enrevoltava l’ull del fasser amb sacs fins a la total obscuritat de les palmes interiors. Dies abans del Diumenge del Ram es recollien i s’obraven perquè els hereus de casa bona, entre d’altres persones distingides, les poguessin lluir.
Una vegada beneïdes i emprades en la processó, decoraven els balcons i les finestres de les cases on s’hi estaven fins al Dimecres de Cendra de l’any següent, dia en què es cremaven per seguir el ritual. Hi ha la creença a Mallorca que les palmes en balcons protegeixen les llars dels mals esperits i dels llamps.
Les palmes blanques en el segle XIV eren exportades a la cort reial de Perpinyà i de Barcelona, la qual cosa demostra el seu cultiu a l’illa.
En la simbologia i en la etnologia representen el triomf, la preeminència, la victòria, el rejoveniment i també el martiri.
Tot això està a punt d’anar-se’n en orris per la desídia que incorporen els temps moderns, que dirien els devots més recalcitrants i els amants retuts de les tradicions, i per aquesta bèstia sanguinària, el picut roig, que passa un guster de matar-nos els panorames.
El tronc sec de les palmeres ha estat emprat per fer caseres d’abelles, tot i que aquest ús no està documentat a Mallorca, i mobles. D’altra banda, les espines de les palmes, molt dures, tenen diferents usos en l’agricultura o en la cuina.
Les palmes o fulles verdes s’empren, o s’empraven, en les festes solemnes i majors amb el mateix ús i significat que les canyes verdes, una altra planta engrescada: delimiten i decoren un espai festiu o lúdic, que també pot ser un espai religiós. Així, són un element més de relació entre l’home i la divinitat sagrada o profana.
La palma, ens assabenten Bover i Rosselló, té una gran presència en la litúrgia catòlica, especialment en el ritual del Diumenge del Ram, un ritual no anterior al segle VIII, tanmateix. Les palmes blanques, crescudes en la foscor, són o eren obrades amb formes especials per a aquest dia tan assenyalat. Les mans de les monges es deixava notar en aquesta feina artesanal. Per aconseguir-les, s’enrevoltava l’ull del fasser amb sacs fins a la total obscuritat de les palmes interiors. Dies abans del Diumenge del Ram es recollien i s’obraven perquè els hereus de casa bona, entre d’altres persones distingides, les poguessin lluir.
Una vegada beneïdes i emprades en la processó, decoraven els balcons i les finestres de les cases on s’hi estaven fins al Dimecres de Cendra de l’any següent, dia en què es cremaven per seguir el ritual. Hi ha la creença a Mallorca que les palmes en balcons protegeixen les llars dels mals esperits i dels llamps.
Les palmes blanques en el segle XIV eren exportades a la cort reial de Perpinyà i de Barcelona, la qual cosa demostra el seu cultiu a l’illa.
En la simbologia i en la etnologia representen el triomf, la preeminència, la victòria, el rejoveniment i també el martiri.
Tot això està a punt d’anar-se’n en orris per la desídia que incorporen els temps moderns, que dirien els devots més recalcitrants i els amants retuts de les tradicions, i per aquesta bèstia sanguinària, el picut roig, que passa un guster de matar-nos els panorames.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!