marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
31 de març de 2013
0 comentaris
MONTSERRAT CASAS, UNA PÈRDUA EXCESSIVAMENT PREMATURA
Les darreres hores velles d’ahir ens portaven la mala nova de la mort de la rectora de la UIB, Montserrat Casas. Immediatament, les xarxes socials s’ompliren d’estupor i les mostres de condol rajaren a dojo. Sense cap mena de dubte, la societat illenca perd un referent capital i hom pensa que, com van les coses per l’arxipèlag, amb un món educatiu excessivament fustigat, la investigació irresponsablement desatesa per l’administració pública i la llengua i cultura pròpies fetes passar per lloc molt estret, enyorarem la determinació, la sensatesa i el rigor de la rectora Casas. És massa d’hora per perdre valors com els de la rectora; hi ha massa a fer per una baixa tan sensible.
Són moltes les entitats que han expressat el seu dol i, entre elles, l’Obra Cultural Balear. Per l’entitat, Montserrat Casas va defensar, des del seu càrrec, que l’educació pública de qualitat fos el fonament de les Illes Balears del futur. També va destacar pel seu compromís amb la llengua i la cultura pròpies, que va impulsar dins la institució i que defensà davant els atacs de les institucions públiques de Balears.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!