marginàlies

Plou bé, a l’hora del cafè dels funcionaris. Així hauria de ploure sempre: regularment, com si la pluja també fos funcionària. Ens cal, sobretot per estovar tant cantinflejament, tanta parlaria sense solta ni volta. Voltats de mentiders, cínics, lladregots i carotes fa mal de veure el caire elegíac de l’aigua que no sap fer res més que ploure. És aplicada i cau com sempre ha fet, amb una pràctica aclaparadora i una eficàcia que ja voldrien els llepaires i els paparres del poder.
Gadelles que no fan més que histeritzar el cos macilent de la civilitat.
Ratzinger es retira de Papa emèritament i espera el seu successor des de Castelgandolfo. Mala ombra per al qui vingui. Més de sis-cents anys, feia que no es vivien fets com aquests. Per ventura convindria a la catolicitat, tenir més d’un Papa; o papessa.
Va, no cal desbarrar, em diu la pluja, que segueix caient amb seny de bístia vella. No n’entén, de misèries humanes ni d’intrigues vaticanes. Ès la pluja, simplement, que cau amb saviesa.