marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
16 de febrer de 2013
0 comentaris
LES PRESONS NEGRES XINESES I HADA, EL DISSIDENT D’HOHHOT
Les “presons negres” xineses són centres de detencions il·legals camuflats en hotels, asils de persones grans o hospitals psiquiàtrics propietat de l’Estat. Segons Human Rights Watch –HRW-, en un informe del novembre passat, des de l’any 2003, un gran nombre de ciutadans xinesos han estat incomunicats per agents estatals durant dies o mesos en aquestes presons on s’hi violen els drets dels detinguts. Aquest informe documenta que funcionaris del Govern xinès, membres de les forces de seguretat i els seus agents segresten rutinàriament a persones en els carrers de Pequín i en altres ciutats xineses, les despullen de les seves pertinences i les empresonen.
HRW afirma que els guàrdies d’aquestes presons negres sovint sotmeten els detinguts a abusos que inclouen la violència física, el robatori, l’extorsió, les amenaces, les intimidacions o la privació d’aliments, del son i de l’atenció mèdica.
A parer d’HRW, les presons negres sembla que han emergit des que el Govern xinès va abolir les lleis que permetien la detenció arbitrària dels no residents i vagabunds. Mentre que aquesta decisió va ser un pas positiu per reduir els poders de la policia per efectuar detencions arbitràries, ara, les presons negres serveixen de centres de detenció extrajudicial per als “indesitjables” a les ciutats.
Avui llegesc un article de l’historiador Josep Lluís Alay que parla d’aquestes presons al diari “Ara” (http://www.ara.cat/premium/internacional/presons-negres-Del-regim-xines_0_866913403.html), centrant l’atenció en la detenció il·legal de dissidents o intel·lectuals crítics amb el Govern xinès. Dels casos que esmenta Alay em corprèn especialment el d’Hada, filòsof i llibreter d’Hohhot, capital de la regió autònoma de Mongòlia, que el 1995 va ser condemnat a 15 anys de presó –que havia de complir en un dels camps de treball més durs de la Xina- per publicar un document a favor del reconeixement del dret d’autodeterminació dels mongols. Durant el captiveri, entre molts d’altres tropells, a Hada se li va prohibir la lectura. El 2010, just sortir del confinament on complí íntegra la sentència, va ser immediatament retingut en una presó negra on, segons Xinna, la seva dona, la policia l’ha alcoholitzat fins al punt de deixar-lo a la vora de la follia.
La tortura –grollera o refinada- segueix ben instal·lada a la vora de qualsevol poder i on sigui. Prohibir la lectura a un llibreter és, potser, la forma més humiliant de rebaixar-lo a la infamant condició de xinxa, per posar un exemple. Alcoholitzar-lo en una presó negra després, la millor manera de fer-li veure que la culpa de tot el seu calvari, només era seva.
A parer d’HRW, les presons negres sembla que han emergit des que el Govern xinès va abolir les lleis que permetien la detenció arbitrària dels no residents i vagabunds. Mentre que aquesta decisió va ser un pas positiu per reduir els poders de la policia per efectuar detencions arbitràries, ara, les presons negres serveixen de centres de detenció extrajudicial per als “indesitjables” a les ciutats.
Avui llegesc un article de l’historiador Josep Lluís Alay que parla d’aquestes presons al diari “Ara” (http://www.ara.cat/premium/internacional/presons-negres-Del-regim-xines_0_866913403.html), centrant l’atenció en la detenció il·legal de dissidents o intel·lectuals crítics amb el Govern xinès. Dels casos que esmenta Alay em corprèn especialment el d’Hada, filòsof i llibreter d’Hohhot, capital de la regió autònoma de Mongòlia, que el 1995 va ser condemnat a 15 anys de presó –que havia de complir en un dels camps de treball més durs de la Xina- per publicar un document a favor del reconeixement del dret d’autodeterminació dels mongols. Durant el captiveri, entre molts d’altres tropells, a Hada se li va prohibir la lectura. El 2010, just sortir del confinament on complí íntegra la sentència, va ser immediatament retingut en una presó negra on, segons Xinna, la seva dona, la policia l’ha alcoholitzat fins al punt de deixar-lo a la vora de la follia.
La tortura –grollera o refinada- segueix ben instal·lada a la vora de qualsevol poder i on sigui. Prohibir la lectura a un llibreter és, potser, la forma més humiliant de rebaixar-lo a la infamant condició de xinxa, per posar un exemple. Alcoholitzar-lo en una presó negra després, la millor manera de fer-li veure que la culpa de tot el seu calvari, només era seva.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!