meu.meu meu meu
marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
19 de febrer de 2013
1 comentari
EL MOIX DEL PAPA
Sobretaula sucosa a Can Gazà. Parlàvem del Vaticà, de la renúncia de Benet XVI i de l’arquebisbe de Nova York, Timothy Dolan que, en fer-li avinent que són molts els que creuen que serà el futur Papa, ha respost rabent que “qui diu això ha fumat marihuana”. Trempat, el mitrat nord-americà! De cop, el coc del casal, mirant els tertulians amb la murrieria que gasta quan és a punt de dir-ne una de cert calibre, diu que voldria saber què en pensa, de tot plegat, el moix del Papa; que probablement és qui més en sap, de tota la trescalamena que ha aixecat Joseph Ratzinger presentant la renúncia al bisbat de Roma.
Tots els entaulats hem esclafit a riure convençuts que era una entremaliadura més de l’exmossèn Santandreu. Les estances vaticanes, hem dit tots, tan majestuoses, miquelangelianes i dedicades a afers d’altre món, no poden acollir, de cap manera, animals de companyia, siguin de pèl o de ploma. Algú s’imagina, deia un, el Papa, rebent en audiència l’autoritat que sigui amb un moix a sa falda acaronant-lo amb tot l’afecte vaticà? O amb un ca assegut a la vora de la càtedra de sant Pere? I per més burla, li hem demanat si el moix papal era de color de sant Francesc.
El coc manacorí ens ha mirat amb severitat i ens ha assegurat que el Papa renunciador vivia amb un moix. Cerca-ho, ens ha desafiat, i veureu que és ben ver.
Dit i fet, que per això disposam d’internet. I el primer que constatam és que, efectivament, Ratzinger és un gran amant dels moixos. Tant, que autoritzà una biografia seva narrada per un moix, “Joseph & Chico”, escrita per Jeanne Perego i il·lustrada per Donata Dal Molin Casagrande. El moix Chico va viure amb Ratzinger a Alemanya. Un cop instal·lat a Roma, essent cardenal, el futur Papa també adoptà un moix que trobà pel carrer. I va ser, precisament, apel·lant a la seva amor pels felins, que grups romans de defensors de la vida animal l’instaren a no usar la camaura –peça que rescatà de l’oblit- que es posa quan té fred perquè està feta amb pell d’ermini.
I és curiós observar que d’altres papes recents, també convivien amb mascotes. Pau VI, per exemple, tenia una colla de canaris i el polonès Joan Pau II, una parella de coloms.
Tornant a Ràtzinger, allà on les informacions no es posen d’acord és en el nombre de moixos que conviuen amb ell: unes diuen que en té només un i d’altres que en té dos i que s’hi dirigeix en bavarès.
Per tant, tota la raó tenia el coc manacorí Santandreu, al qual li hem de tornar la fama i l’honra. Així, compartim amb ell el desig de voler acaronar el moix papal per saber més coses de com ha anat el relat de la seva renúncia.
I no costa gens imaginar-se l’escena: Benet XVI tocant al piano qualsevol peça de Mozart –del qual n’és un gran coneixedor- i compartint confidències amb el moix –o moixos- assegut –o asseguts- amb ell al banquet. La humanització de l’escena, certament, el santifica.
El coc manacorí ens ha mirat amb severitat i ens ha assegurat que el Papa renunciador vivia amb un moix. Cerca-ho, ens ha desafiat, i veureu que és ben ver.
Dit i fet, que per això disposam d’internet. I el primer que constatam és que, efectivament, Ratzinger és un gran amant dels moixos. Tant, que autoritzà una biografia seva narrada per un moix, “Joseph & Chico”, escrita per Jeanne Perego i il·lustrada per Donata Dal Molin Casagrande. El moix Chico va viure amb Ratzinger a Alemanya. Un cop instal·lat a Roma, essent cardenal, el futur Papa també adoptà un moix que trobà pel carrer. I va ser, precisament, apel·lant a la seva amor pels felins, que grups romans de defensors de la vida animal l’instaren a no usar la camaura –peça que rescatà de l’oblit- que es posa quan té fred perquè està feta amb pell d’ermini.
I és curiós observar que d’altres papes recents, també convivien amb mascotes. Pau VI, per exemple, tenia una colla de canaris i el polonès Joan Pau II, una parella de coloms.
Tornant a Ràtzinger, allà on les informacions no es posen d’acord és en el nombre de moixos que conviuen amb ell: unes diuen que en té només un i d’altres que en té dos i que s’hi dirigeix en bavarès.
Per tant, tota la raó tenia el coc manacorí Santandreu, al qual li hem de tornar la fama i l’honra. Així, compartim amb ell el desig de voler acaronar el moix papal per saber més coses de com ha anat el relat de la seva renúncia.
I no costa gens imaginar-se l’escena: Benet XVI tocant al piano qualsevol peça de Mozart –del qual n’és un gran coneixedor- i compartint confidències amb el moix –o moixos- assegut –o asseguts- amb ell al banquet. La humanització de l’escena, certament, el santifica.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!