Avui se celebra el Dia Mundial de la Infància perquè va ser el 20 de novembre del 1989 que se signà la Convenció sobre els drets dels infants. És prou sabut que aquestes celebracions no tenen cap repercussió i tanmateix, en aquesta dels drets dels infants, no podem oblidar mai que les criatures són la
La mirada de la mare no vol rebaixar gens la seva intensitat que cerca els detalls que condensen la immensitat de l’inabastable. I com més fendidora és la mirada, més reviu les mans del fill i la manera en què obren una ampolla de tap de rosca; com agafen la forquilla per dur-se la truita
El meu preceptor menor, en veient com els picapedrers, després de netejar a consciència el carretó, el recolzaven verticalment a la paret nova, no va dubtar gens a posar-hi el seu, ben a la vora, fent la sensació que eren mare i fill. M’ha Indicat el preceptor enfilador de somnis que, inequívocament, tanta de feina
El meu preceptor major –vuit anys de plena saviesa acabats de fer- és primmiradament ordenat en tot, sobretot amb les pensades, i li costa acceptar que gairebé tots els qui el voltam ens deixem dur per la inèrcia de la vaguetat i la displicència. No ens valen lliçons, ens ve a dir; dissortadament, sembla indicar-nos,
El meu preceptor menor ha descobert els somnis fa no res. Tant la seva potència com la seva acidesa que no respecta innocències. Ahir diumenge va dir que havia somniat que la seva habitació, en despertar-se, estava plena de regals nous, els que més espera, ben embolicats, i considerà que, per això, havia d’anar a
Mirar com dorm algú té prou de tafaner, com si el son pertanyés al fons de la intimitat de qui dorm i escrutant-lo, qui el mira volgués rebostejar xafarderament per dins allò més personal del dorment. I, de fet, en qui mira, hi ha molt d’intimidació, ni que sigui de pa en fonteta. Mirar o
El meu preceptor major avui fa vuit anys, tot i que l’edat, a ell, li importi poc: en té prou a esprémer cada segon perquè sigui una aportació més a la seva creació perpètua. Cada instant, un esforç més per polir-ne la bellesa que el revolta, per apregonar els afectes que paix ordenadament i pacient.
El preceptor menor me mostra el primer dibuix que ha fet a l’escola, que començà dilluns passat. Abans, però, em diu que està molt content amb el nou teacher perquè els va fer uns trucs de màgia increïbles: deia one, two, three i desapareixien les monedes que tenia a les mans. Riu, en sentir-lo, el
El menut, en el cancell dels quatre anys, passa un guster de menjar-se el croissant acabat de fer quan el dia encara s’espavila. Diu amb cara de tenir cent anys i un dia que ha passat una nit no de “perros” –com ha sentit a dir moltes vegades arrossegant generosament les erres i les esses
Espontàniament –i vés a saber amb què pensava el cervelló que em queda- sortint de la casa i entrant a la terrassa, sentint molt viva la fuetada del sol, he exclamat un “Mon Dieu!” desconcertant i, tanmateix, ridícul. Al meu preceptor major no li ha escapat la botilada i m’ha demanat tot d’una què havia
Avui, sant Jaume, el meu preceptor menor, com jo mateix, fa festa i ho hem celebrat seguint una tradició, la de festejar els sants dels quals prenem el nom, que no fa ni nosa ni mal. Per correspondre a la festa li he regalat un joc de construccions, que li agraden ferm, i entre ell,
La lluna és cega i tanmateix encega, tenc ganes de dir al preceptor menor mentre llegim i comentam un dels molts contes que té ben estudiats i ordenats, i que parla del satèl·lit. I no ho faig perquè m’hagués renyat en adonar-ser tot d’una que l’ocurrència nècia no està escrita en aquell conte, precisament. I
Al meu preceptor major fa unes setmanes li caigueren gairebé en el mateix instant les dues dents incisives centrals de dalt i esportellat sembla que hagi cobrat més eima, encara. Fa poc va veure com una d’elles començava a mostrar-se i està preocupat perquè l’altra sembla que no doni senyals de vida. En explicar-li que
El meu preceptor menor, a cinc mesos de fer quatre anys, avui m’ha enviat la primera carta. Tement que no la sabés llegir –que no me’n sortís a l’hora d’entendre el pictograma, que parla amb una claror encegadora- m’ha llegit el que hi deia. És una història de quan ell era petit, m’ha advertit. Un
Convé dedicar tot el temps que faci falta a veure com constitueix i sedimenta l’alegria una criatura que ja coneix el valor de la paraula i gaudeix de l’autonomia suficient per pujar i davallar escales sense cap mà auxiliadora, per enfilar-se i pegar bots de tres pams i poc més, per destriar un superheroi global