marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

18 de setembre de 2021
0 comentaris

L’OS ENTERRAT DE DINOSAURE

El preceptor menor me mostra el primer dibuix que ha fet a l’escola, que començà dilluns passat. Abans, però, em diu que està molt content amb el nou teacher perquè els va fer uns trucs de màgia increïbles: deia one, two, three i desapareixien les monedes que tenia a les mans. Riu, en sentir-lo, el preceptor major, que ja coneix algun d’aquests trucs, però va prou alerta a dir-los-hi, que no es tracta de rompre encanteris. Tots dos estan contents del retorn a les aules perquè ja frisaven de retrobar els amics.

Retornant al dibuix, el preceptor menor, conscient de les dificultats que tenim els adults i vells per reconèixer o entendre  qualsevol expressió de les criatures, em diu que, contràriament al que pugui semblar en primera instància, no és cap burot, ni cap taca maldestra de colors feta de pressa i corrensos. Ell ha pintat un os d’una pota de dinosaure enterrat a l’arena. I em demana si sé que, enterrats, s’han trobat ossos dels dinosaures que són uns animals que fa molt i molt de temps que ja no existeixen, però que varen viure a la terra i eren grans, molt grans, i molts feien por i tot de tan enormes, amb unes dents que eren gairebé tan grans com a persones.

El contorn de l’os, l’ha fet amb un llapis groc, que és el color que més s’assembla al dels ossos dels dinosaures. I a l’arena l’ha pintada d’un color moradenc, encara que en realitat no sigui d’aquest color, perquè, així, es veu una mica millor l’os que hi ha davall, què te pareix?

Extraordinari, em sembla.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.