Cap dels meus dos preceptors no són gens espantosos, ans al contrari, són molt tolerables amb el dolor. Per això, quan ahir horabaixa el major es queixà de mal de cap, que se sentia una punyida molt forta a les dues temples, es frisà de presentar-lo amb urgència al pediatra. També estava embromat i tenia
L’aigua de la pluja cau tan menuda que no pesa ni deixa petja. Pluja volgudament en bolquers més predisposada a amorejar amb el preceptor menor que no a assaonar com voldrien els qui de la terra, del seu conreu i dels seus fruits n’han fet la seva llar. El preceptor menor observa les gotineues com
El meu preceptor major, de la guerra, de la d’Ucraïna concretament, es queda amb la destrucció, el terror, la fugida apressada de milions de persones i de la mort que comporta. I l’aclapara, i l’indigna. No entén per què destrueixen les cases de la gent, ni els hospitals, si costarà una animalada tornar-los a fer.
Costa anar més enllà de la pensada rutinària i preceptiva. És guerra: esguerra. Costa fer-te endins per comprendre que la cerca d’un lloc proper a la quietud inalterable no és baldera per molt que ningú no guardi memòria del camí que hi mena. La mort regna a Ucraïna encara que des d’aquí no se senti
El meu preceptor major, després de fer-me córrer una estona llarga –com si fos el meu entrenador personal- perquè em convé mantenir-me en forma, que l’edat no perdona ni és indulgent, m’ha fet un retrat. A l’escola han començat a tractar la simetria i a assimilar-ne els conceptes i les lliçons, i ell i els
Veure com les criatures descobreixen les lletres i tot el món que concentren és un plaer que ningú no s’hauria de perdre. No perdre’t com lliguen signes i sons, i com descobreixen que les paraules es traslladen a grafies, a lletres, i que les seqüències ordenades de paraules escrites et poden menar a llocs insospitats
El preceptor menor, mentre assaboreix el pastís d’ous pujats que tant li agrada, diu que el foc no crema el foc. I en haver-ho dit, s’atura de menjar pastís, la cullereta suspesa a l’aire, i me mira fixament als ulls un llarg instant tot cercant la confirmació de la seva afirmació. És clar, li dic,
La innocència no es perd mai, paraula d’adult tirant a vell mil cops estafat per un sistema capolador que s’aprofita de la nostra inveterada confiança, dels nostres silencis i de les nostres renúncies. Hi pensava en veure els menuts que veien passar, molts d’ells emmascarats i molt de lluny, la cavalcada dels Reis. La tirada
Animat per haver guanyat els darrers dos jocs de Trivial en versió familiar, el meu preceptor major, competitiu de mena, n’ha volgut fer un amb mi per allò de començar l’any assossegadament. El preceptor menor s’hi ha incorporat molt a contracor –troba que aquests jocs són molt llargs, poc estimulants i la seva participació nul·la-
Els meus preceptors m’han ajudat a fer el dinar, avui, que no era gens complicat, d’altra banda: un pollastre al forn amb patates fregides. Era la primera vegada que ho feien, això de fer d’ajudants de cuina, i s’han divertit, sobretot. Hem salpebrat els quatre trossos del pollastre; hem sucat les dues llimones que hem
Els meus preceptors ja han muntat el betlem, com ha de ser per aquestes dates, i el preceptor menor, a banda de les figures tradicionals, també hi ha volgut incorporar algunes de les juguetes que més estima. A més, la composició no segueix cap cànon, òbviament, i tan aviat s’amunteguen les figures, com deixen espais
Avui se celebra el Dia Mundial de la Infància perquè va ser el 20 de novembre del 1989 que se signà la Convenció sobre els drets dels infants. És prou sabut que aquestes celebracions no tenen cap repercussió i tanmateix, en aquesta dels drets dels infants, no podem oblidar mai que les criatures són la
La mirada de la mare no vol rebaixar gens la seva intensitat que cerca els detalls que condensen la immensitat de l’inabastable. I com més fendidora és la mirada, més reviu les mans del fill i la manera en què obren una ampolla de tap de rosca; com agafen la forquilla per dur-se la truita
El meu preceptor menor, en veient com els picapedrers, després de netejar a consciència el carretó, el recolzaven verticalment a la paret nova, no va dubtar gens a posar-hi el seu, ben a la vora, fent la sensació que eren mare i fill. M’ha Indicat el preceptor enfilador de somnis que, inequívocament, tanta de feina
El meu preceptor major –vuit anys de plena saviesa acabats de fer- és primmiradament ordenat en tot, sobretot amb les pensades, i li costa acceptar que gairebé tots els qui el voltam ens deixem dur per la inèrcia de la vaguetat i la displicència. No ens valen lliçons, ens ve a dir; dissortadament, sembla indicar-nos,