Convé dedicar tot el temps que faci falta a veure com constitueix i sedimenta l’alegria una criatura que ja coneix el valor de la paraula i gaudeix de l’autonomia suficient per pujar i davallar escales sense cap mà auxiliadora, per enfilar-se i pegar bots de tres pams i poc més, per destriar un superheroi global d’un dels tres porquets.
Ens cal no perdre detall de com persegueix i troba un element, material o no, que li despert aquest estat encomanadís de joia, de juguera amb tot el que abasta i entén, que ho és pràcticament tot.
Observant-lo, et fuig la pardaleria, certament; t’adones que res no val si no ho sents, si no t’engargamella una frisança, una ditada d’arena amb mel; si no et despert l’instint del joc, de la toquera; de la visquera, Si mentre ho sents, la pell no s’engallina i necessites un altre tu per passar-li el testimoni, per encomanar-li el plaer de ser amb plenitud si ets explorador de la tendresa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!