marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

27 d'agost de 2021
0 comentaris

EL CROISSANT I EL SOMNI

El menut, en el cancell dels quatre anys, passa un guster de menjar-se el croissant acabat de fer quan el dia encara s’espavila. Diu amb cara de tenir cent anys i un dia que ha passat una nit no de “perros” –com ha sentit a dir moltes vegades arrossegant generosament les erres i les esses com si es volgués  dissimular el barbarisme-, sinó de moixos, perquè el seu moix i la moixa del seu germà s’han dormit amb ell, amb aquesta calor, i tota la nit s’han mogut.

Sa mare li demana per què la crida a ella o a son pare tan fort, amb un crit que fa patir de tan escruixidor. I ell, com si esperàs la pregunta, li respon que perquè somnia.

-I què somnies, rei?

-Somni allò que he de fer.

-I què has de fer, estimat?

-No ho sé.

 

I fa la darrera mossegada al croissant lamentant amb el gest que no n’hi hagi més.

Ningú no li ho diu per no espanyar-li el delit, però aviat s’adonarà que els somnis, a més de ser altament trapelles, mai no van de verbes.

L’ALBA DELS MURTONS
07.10.2012 | 8.06
ESTRANYESES
14.11.2022 | 8.35

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.