El meu preceptor tenia anit el seu primer concert amb els seus companys més tendres de la seva escola de música i durant la tarda no s’ha mostrat gens inquiet ni neguitós. Els seus quatre anys i vint-i-set dies de plena saviesa acaren les dificultats amb aplom. Des que assagen les cançons que interpretaran no
Anant cap a les terres mallorquines de call vermell un dimecres de tardor a punt d’entrar en el capvespre, el cel pàl·lid semblava una mar tan aquietada com nostrada i els nombrosos núvols rogencs, illes de tota mida amb un cor immens just en el centre que bategava de forma ben perceptible, com si les
El meu guru o preceptor -quatre anys i un mes, dia per dia- anant al parc ciutadà que més li agrada em conta el somni que ha tengut anit. Val a dir que el mestre acaba de tenir un germà i això ha comportat canvis importants en la seva rutina i, per això, va atabalat,
Poca gent de la colla que ens suportam les malhumorades i celebram el que no està escrit està per orgues però un nou membre, de bon matí és a punt de tocar mare i tot són preparatius per a una explosió d’emocions. Tocar mare vol dir parir, tastar l’aire per primer cop, sentir net l’estrèpit
La criatura més sàvia d’aquest món, quatre anys i un mes, ahir decidí que era ben hora de colcar en bicicleta de dues rodes, i dit i fet: li bastaren dues instruccions de son pare i un poc de seny del que li sobra per llançar-se a l’aventura. I des que sap anar-hi, tot són
La mà que pinta el món et fita als ulls cercant-hi arrels de lledoner i dibuixa una estrella de mar amb la boca ben oberta. I su-allà un tauró que no té gana, que sols té juguera i empaita un pop que no va de verbes. I traça camins de colors vius que es perden
La persona més sàvia del món, la que millor roba cors i bellesa, i que fa fugir l’estultícia i la lletjor, avui fa quatre anys. A ell li importa poc, que sigui el seu quart aniversari, perquè el temps ni el frega i està massa ocupant bevent paraules i enfilant històries, construint la pau que
Tenc un veí que, com diria ma mare, “és escopit” -per significar que són idèntics- a Wojciech Witold Jaruzelski (1924-2014), el president que clogué el règim comunista polonès i cedí el relleu a Lech Wałęsa el 1990. EL sindicat que presidia Wałęsa, Solidarność, per cert, adoptà “L’estaca”, de Lluís Llach, com a himne. No sé
La persona més llesta del món, a punt de fer els quatre anys, té molt clar i ho manifesta amb la vehemència dels roures, que no cal que l’alliçonin: ell pensarà sempre el que voldrà independentment del que li diguin que ha de pensar. Passar quaranta-vuit hores amb ell equival a fer tots els màsters
El menut que sap més del món, el robador de cors més implacable, a quatre mesos de fer els quatre anys, demà acaba l’escola i ha lliurat als pares el quadern de treball del curs. Està satisfet, diu. Considera que la feina és més que acceptable, tot i que no cada dia estàs feiner i
Avui matí he estat un pirata carregat de doblers i he enterrat -i ben enterrat!- un tresor incalculable en el parc de Rosa Bueno, de Palma, amb un altre pirata de poc més de tres anys, que era el cap. El proper mes d’agost farà set anys que el parc porta el nom de l’activista
En tornar a veure la criatura més sàvia del món, tres anys i set mesos, li hauré de demanar que m’expliqui què és això de la intel·ligència artificial. Dissabte m’explicà què significava empatar en futbol: -Tu fas un gol i l’altre te’n fa un a tu. Això és empatar, ho entens? Clar com aquests dies
El menut, 3 anys i 7 mesos, vol veure l’ecografia que faran a sa mare, que està embarassada de 13 setmanes. Està inquiet per veure la seva germana, o el seu germà. Tafaner intrèpid, no fa més que demanar com és, o millor com què és allò que està dins la panxa de sa mare.
El sol passava gust d’anar a la posta, o almenys així semblava dir-ho la mirada en panorama del menut que mai no es cansa de jugar. Els capvespres en terra de call vermell prenen un to absolut que penetra l’aire i els esperits tots compassant-los. Per això, estant en el temps de passions tant santes
La persona més llesta del món, robadora implacable de cors, tres anys i sis mesos de saviesa plena, considera que som un vell nou. Que me falten cabells, sí, però que les arrues que em solquen la cara són tolerables –no ho diu amb aquestes paraules però gairebé- i per això no es pot afirmar