Una orca jove s’ha passat bona part del matí, el dinar i la sobretaula a casa fent salts de tota mena exhibint la seva capacitat inabastable per crear figures amb el moviment del seu cos fusiforme fet especialment per dominar a plaer la mar, petita o oceànica. De l’aigüera es feia amunt com si fos
La matriarca, del llit estant, demana un llapis que ara no necessita, però per si de cas, i l’hi don. Sap que gairebé sempre en duc a qualque butxaca o a la bossa, també per si de cas, com un temps es portaven els mocadors brodats a un caire amb les inicials del propietari. Posa
El meu preceptor gran avui fa set anys i ho celebra mirant el temps des del blau més trapella. Han fet un pacte, el temps i ell, segons el qual es respectaran els espais que un i altre obren i tanquen segons creuen o els convé. D’aquesta manera, el temps permetrà que el preceptor pugui
Als meus preceptors els agraden molt els contes, tant tocar-los i fullejar-los per fer-se’ls seus, com sentir-los contar a l’hora que sigui, preferentment en els instants previs a la presa del son. El preceptor gran, ahir, volgué veure la pel·lícula “Edward Scissorhands” –ignor si se’n va fer versió en català, però nosaltres li deim “Eduard,
Aquests dies es tornen a obrir les escoles amb tot d’inquietud i preocupació. Des de fa estona se’n parla, d’aquesta obertura, i tots els agents implicats hi han dit la seva. La COVID-19 ho ha aixecat tot a l’aire i en aquest tot les mancances i deficiències del sistema educatiu s’han tornat a posar de
El meu preceptor major, si fos el president del Govern o la presidenta Armengol, o qui sigui que ho ha de decidir, no obriria les escoles el mes que ve. I ho diu ple de coneixement. Cap dels que han de prendre la decisió no li ho ha demanat, i això que és la part
Riure a plaer, tractant la rialla amb la màxima delicadesa –això és, deixant-la completament a lloure- perquè esdevingui el millor estri per fer net a fons el cervell, ha estat la darrera lliçó magistral que m’ha fet prendre el meu preceptor menor. Jugant a lladres i serenos, ell el sereno i jo el lladre; ell
Costa molt, retenir un instant absolut per perllongar-lo en el temps. Per això, quan s’esdevé el prodigi, no te’n pots desprendre. La foto que il·lustra aquesta nota aconseguí perpetuar l’ànima completa d’un instant i per això és prodigiosa. L’autora, n’Esperança, la filla, va poder i saber captar el moment precís en què el meu preceptor
La bombolla se sent astre poderós, hom diria, i just després de ser creada i d’emprendre el vol es converteix en un esquit de sabó aigualós que cau a terra prenent-se tot el temps del món. La criatura que l’ha feta, en veure com desapareix, diposita tot el misteri que li ha generat la seva
La pregunta no gens retòrica l’ha feta el meu preceptor major davant la disjuntiva de veure o no una pel·lícula que en fa, de por; almenys ha sobresaltat molta gent des que fa 45 anys justs s’estrenà als Estats Units de Nord-Amèrica: “Jaws”, o “Tauró”, de Steven Spielberg. D’aquesta obra se’n feren tres parts més
El meu preceptor menor és fugisser, com tots els que tenen tirada a harmonitzar la pensa regularment i a veure i analitzar el que hi ha més enllà del joc i del bellugueig constant de les coses, de les raons i de les paraules. De sobte, abandona els seus dos anys i vuit mesos, i
El plor d’un infant m’inhabilita absolutament per pensar o fer qualsevol cosa. I és igual que el plor sigui motivat o fruit d’una enrabiada. És clar que res no tenen a veure els efectes invalidants d’un nin tràgicament sol, només amb la seva angúnia i les llàgrimes desesperades entre les runes d’un bombardeig, posem per
Ahir els illencs vàrem tenir el privilegi de poder contemplar el segon eclipsi penumbràtic dels quatre que es podran veure enguany. I jo vaig poder fruir-lo en un indret de faula i saladina acompanyat dels meus preceptors. El major m’indicà ben d’hora que es dona aquest fenomen quan la lluna entra en el con de
El meu preceptor major, sis anys i set mesos, considera que fins que no s’hagi estudiat de prim compte la Covid-19 ni s’hagi aconseguit desactivar completament l’expansió de la seva virulència, no s’han d’obrir les escoles, així de clar. Ningú no li ha demanat el seu parer -ni el conseller March ni la ministra Celaá;
El retrobament d’ahir amb els meus preceptors va ser com una descàrrega elèctrica si en lloc de l’estaborniment que provoca l’enrampada d’alt voltatge hi contemplam l’eufòria més alliberadora. No m’esperaven i, en veurem aparèixer per al porta de ca seva, feren de tot per descartar que no fos un ectoplasma, un deliri provocat per un