marginàlies

Al meu preceptor major fa unes setmanes li caigueren gairebé en el mateix instant les dues dents incisives centrals de dalt i esportellat sembla que hagi cobrat més eima, encara. Fa poc va veure com una d’elles començava a mostrar-se i està preocupat perquè l’altra sembla que no doni senyals de vida. En explicar-li que el cos, en créixer, no ho fa en simetria, que primer creix un costat i després l’altre, es queda més conhortat.

Parlant de dents i davant les explosions de ràbia o desencís que adesiara manifesta en no poder contenir la força interna molt més densa que el seu cos, vaig per dir-li que ell, com tants d’altres, adesiara pren el cel amb les dents, això és enrabiar-se fort; però em retrec tot d’una pensant que prendria l’ocurrència com una befa al seu portell i, enlloc de prendre el cel amb les dents que no té, el prendria amb les ungles.

En partir, ha pensat a dur la màscara perquè havíem d’anar a una tenda i he tornat a dir-me que els menuts, els que encara no s’amunteguen per fer festa i xerinola, ho han passat –ho passen- molt malament des que som presa de la pandèmia. Han anat –encara van- de bombolla en bombolla, sense poder celebrar cap aniversari de cap amic, sense poder veure, en molts casos, els padrins fins fa no res, anant a escola com si anessin a un espai asèptic on el contacte es penalitzava i el joc es reglamentava tant que ni joc era. I ara que es dóna corda als més grans, seguim ignorant-los, exigint-los molt més contenció en tots els ordres sense donar-los cap explicació o divagant fins a fer-los callar. Es parla molt de la salut mental entre els adolescents i joves que la COVID ha desencadenat, però se segueix parlant ben poc de les conseqüències pandèmiques en les criatures.

Per això, en contemplar com pren totes les precaucions en el carrer, en els comerços, em deman què en pensen i què en pensaran d’aquesta passa mortal les criatures d’avui; si parlaran de “l’any de la COVID” com fins no fa molt parlaven de “la passa de la grip”, la grip espanyola, que del 1918 al 1919,a l’arxipèlag, matà a unes dues mil persones.

Per això i per allò, em dic, té tot el dret a prendre el cel amb les dents.