JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

Arxiu de la categoria: CULTURA

EL POEMA.

0

La poesia és brisa irreductible
pels límits cordials, mentals. Les ales
d’un ocell impensat. Cecs, ¿el veuríeu?
Sols el poeta aquest batec escolta,
alt, invisible i —¿qui ho diria?— alegre,
ardidament alegre. És l’amorosa
tremolor enllà d’eròtiques tempestes;
un bes al fons del fel de les ferides;
a través dels temors, una esperança;
La poesia porta una secreta
delícia entre els dolors, una bellesa
recòndita entre els monstres més palpables.
En la més trista, desolada estrofa,
un llunyà assentiment hi bat. Els versos
són això: sense el goig no existirien.
No el goig comú; un miracle solitari
i agraït comuniquen. Si tot fóra
dolor, només dolor, els vers callaria.

 Marià Villangómez.

Publicat dins de CULTURA | Deixa un comentari

“TROBALLA”.

0

Fa dies que no encert, la ment em vaga
feixuga pel desànim, a encetar-li
les cossigues al full. El temps, monòton
tic-tac empipador, ritme de pèndul
s’embussa amuntegat fins que a la cambra
no hi cap ni jo mateix i amb alguns estris
me’n vaig a beure vent. Enmig d’alzines
i pins que el sol fan fresc hi ha una gran taula
de pedra amb bancs romputs on més d’un vespre
la lluna m’ha trobat temptant formosos
manolls d’epítets verds. Deler difícil
la tinta escolta, bull, absorta vibra
i es nega a embrutar res. Un vast silenci
ho emplena tot, olor de mata, velles
marjades i parets emparant rossos
llambreigs de grecitat, llampurnes d’Horus
vestint el camp amb flamejants vels ignis
que inviten a l’amor, que embriaguen d’aura
la seca veu dels cards, el cos mirífic
immens, esplèndid, iàmbic, de les nimfes.

Ponç Pons.

Publicat dins de CULTURA | Deixa un comentari

CARTELL DE SANTES 2011.

0
Publicat el 12 de maig de 2011

Amb tot això de la campanya electoral municipal, pot  haver passat gairebé desapercebut el que per mi ha estat l’agradable sorpresa del cartell de les Santes d’enguany.  Curt i ras: En Joan Hortós l’ha encertat. Desprén la seva obra, tot allò que és exigible a un cartell de promoció de la festa major de Mataró. Color, emoció, empatía, calor humà i sobre tot festa. Des d’ un punt de vista artístic tenim davant una obra colorista, feta amb un estil fresc, dinàmic i alegre, en el que es nota la lògica influència  dels ninotaires de “paper mâché” i en especial del malaguanyat “Nona”.  Una proposta senzilla, sense pretensions  que serà ben rebuda i entesa per tothom. Destaco, la “trampa” estil “gran bouffe de Ferreri”, els gats a la teulada,  les xíndries convertides en vaixells, en una explosió  extremadament vital de colors. Vermells, grocs, negres, blaus, rosats i taronges que donen vida als petits detalls i als racons d’una ciutat que els mataronins només redescobrim durant les Santes. Celebrem-ho i  esperem que tot plegat sigui un bon presagi. 

Publicat dins de CULTURA | Deixa un comentari

NO POSSEÏM EL TEMPS.

0
Publicat el 21 d'abril de 2011
Vàrem parlar de Menorca. D’allà on es diu s’acaba el món o potser comença. De Sant Joan i dels racons de Ciutadella. De poesia i de Ponç Pons. I de  com un poema pot descriure fidelment els sentiments dels lectors, tal vegada com si l’autor, a qui coneixem poc o gens, s’hagués atrevit a fer públic les pròpies confidències. Hem tornat a “Nura” i al seu paisatge, on dins la mar hi ha una part de mi, que hi ha dies l’aigua acarona suaument i en altres la tramuntana sacseja fent-me reviure angoixosos  dies d’agost. Vivències, llengua i paisatge. Del propi univers escrit en llenguatge poètic. Ens diu Pons, “escriure és un compromís de primer ordre:Si són falsos els mots ¿té sentit ser poeta?. ¿Té sentit existir? ¿Té sentit immolar-se en el foc cec dels mots i la literatura?”. I el poeta respon afirmant que “som alló que llegim i tenim el que dam.La llavor d’un oblit el fulgor d’una espelma”. S’ha fet el silenci. “Únicament aboliràs la distància quan oblidis la línia més curta entre dos punts”, sembla que em diguis, confirmant el que expliques “quan tot arriba nosaltres ja no hi som”. Ten’s raó, “no posseïm el temps tan sols en disposem”.

Publicat dins de CULTURA | Deixa un comentari

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE.

0

Diumenge vint-i-vuit de febrer, hi haurà  consultes en més de setanta municipis del país. Per saber d’ on venim,  avui molt especialment,  un poema de Salvador Espriu.

Inici de càntic en el temple

Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.

Publicat dins de CULTURA | Deixa un comentari

A LA POESIA.

0
No es que sigui massa partidari de les diades, però això no treu que em sembli un encert que,  posats a fer una diada mundial de la poètica,  es trïin uns versos escrits per a l’ ocasió,  del poeta  menorquí Ponç Pons que han estat traduïts a una vintena de llengües.

A LA POESIA ( Ponç Pons).

Des d’ una illa de mots,
entre ullastres i llibres.
mentre sent escoltant
la bellesa del vent
que escriure és respirar,
comprendre, fer l’ amor
i l’ art ens humanitza,
t’ ho diré pasional:
t’ estim i sense tú
res tindria emoció
ni seria tan cert
aço que en diuen viure.

Amb les llengües del cor
i tinta com el mar
generós de les illes,
sembram versos per fer
florir lliures i oberts
al sagrat cos del món
sentit i veritat.

Més que d’on hem nascut
som del lloc que estiimam
i lectors agraïts
que tenim el que dam
feim diversos un sol
gran poema on no hi ha
més pàtria que la vida.

Publicat dins de CULTURA | Deixa un comentari

COLDPLAY

0

Diu El President Jordi Pujol que si el Tribunal Constitucional tomba l’ immersió lingüística estarem davant d’un “casus belli”. Mentrestant  a Madrid, l’  aliança entre el PP i el PSOE – inclosos els diputats del PSC -,  impedeix  l’aprovació d’una moció per tal d’instar al Congrés a normalitzar l’ús del català a la cambra. El mateix  ZP  que havia defensat l’ús de llengua catalana a les institucions europees, ha impedit amb els seus diputats la normalització de l’ús de les llengües oficials diferents a la castellana a les Corts Espanyoles. Als que fa temps exhibien amb  la fatxenderia dels il·lusos, les claus que obririen totes les portes, els recomano la cançó que  tant agrada al Pep Guardiola.     

I used to rule the world
Seas would rise when I gave the word
Now in the morning I sleep alone
Sweep the streets I used to own

I used to roll the dice
Feel the fear in my enemies eyes
Listen as the crowd would sing:
“Now the old king is dead! Long live the king!”

One minute I held the key
Next the walls were closed on me
And I discovered that my castles stand
Upon pillars of salt, and pillars of sand

I hear Jerusalem bells are ringing
Roman Cavalry choirs are singing
Be my mirror my sword and shield
My missionaries in a foreign field
For some reason I can not explain
Once you know there was never, never anhonest word
That was when I ruled the world
(Ohhh)

It was the wicked and wild wind
Blew down the doors to let me in.
Shattered windows and the sound of drums
People could not believe what I’d become
Revolutionaries Wait
For my head on a silver plate
Just a puppet on a lonely string
Oh who would ever want to be king?

I hear Jerusalem bells are ringing
Roman Cavalry choirs are singing
Be my mirror my sword and shield
My missionaries in a foreign field
For some reason I can not explain
I know Saint Peter won’t call my name
Never an honest word
And that was when I ruled the world
(Ohhhhh Ohhh Ohhh)

http://www.youtube.com/watch?v=KvaAW5hYbvI&feature=related

Publicat dins de CULTURA | Deixa un comentari

TELEVISIÓ CATALANA SENSE FRONTERES.

1
Publicat el 5 de març de 2009

Els quatre canals públics de Televisió de Catalunya ja no es poden captar a la plana del Rosselló i al Baix Vallespir des del passat 19 de febrer. L’agència francesa  de freqüències,  va qualificar la presència d’aquestes emissores “estrangeres”  d’ alegals. Per aquest motiu, el repetidor privat instal·lat el juliol 2008 al massís de l’Albera, fou desactivat. La televisió pública catalana, captada a Perpinyà des de 1985, podria desaparèixer totalment de les pantalles nord-catalanes l’abril de 2010 quan es faci l’apagada analògica ja que a partir d’ aquestes dates no es podrà connectar amb les emissions captades a través del transmissor que es troba en el Principat, que enllaça amb diferents repetidors de les comarques del Nord. La decissió de les autoritats franceses incompleix la directiva europea de Televisió sense fronteres.

Publicat dins de CULTURA | Deixa un comentari