A LA POESIA ( Ponç Pons).
Des d’ una illa de mots,
entre ullastres i llibres.
mentre sent escoltant
la bellesa del vent
que escriure és respirar,
comprendre, fer l’ amor
i l’ art ens humanitza,
t’ ho diré pasional:
t’ estim i sense tú
res tindria emoció
ni seria tan cert
aço que en diuen viure.
Amb les llengües del cor
i tinta com el mar
generós de les illes,
sembram versos per fer
florir lliures i oberts
al sagrat cos del món
sentit i veritat.
Més que d’on hem nascut
som del lloc que estiimam
i lectors agraïts
que tenim el que dam
feim diversos un sol
gran poema on no hi ha
més pàtria que la vida.