JORDI SURINYACH

La poesia és brisa irreductible
pels límits cordials, mentals. Les ales
d’un ocell impensat. Cecs, ¿el veuríeu?
Sols el poeta aquest batec escolta,
alt, invisible i —¿qui ho diria?— alegre,
ardidament alegre. És l’amorosa
tremolor enllà d’eròtiques tempestes;
un bes al fons del fel de les ferides;
a través dels temors, una esperança;
La poesia porta una secreta
delícia entre els dolors, una bellesa
recòndita entre els monstres més palpables.
En la més trista, desolada estrofa,
un llunyà assentiment hi bat. Els versos
són això: sense el goig no existirien.
No el goig comú; un miracle solitari
i agraït comuniquen. Si tot fóra
dolor, només dolor, els vers callaria.

 Marià Villangómez.