Fa fred, per més edulcorar la taula del dinar de Nadal curosament preparada. El menú és apte per a totes les dolences, llevat de les postres: sopa i capó farcits; coques bambes, torrons i neules casolans, elaborats per la mestressa. Motius nadalencs disposats estratègicament i original deixen clars els arguments creatius de l’amo de la
El PEN Club català i l’Obra Cultural Balear dedicaren un concert, ahir, a Can Alcover als escriptors empresonats o perseguits, en especial a l’escriptor i activista xinès Liu Xiaobo, Premi Nobel de la Pau 2010. La soprano Monsterrat Mozo i el clavecinista Bartomeu Mut interpretaren 10 cançonetes del valencià Vicent Martín i Soler (València, 1754
De la visita barcelonina del Papa Ratzinger n’he vist les imatges televisives que han reproduït profusament els diversos telenotícies i m’he quedat amb l’aclaparadora bellesa interna de la nova basílica de la Sagrada Família i el no menys contundent desplegament de seguretat que ha protegit el cap del Vaticà. Òbviament que he pres en consideració
Des de fa uns anys (sis, si no vaig errat), Bunyola, el meu poble, acomiada l’estiu amb una cursa/desfilada en poca roba. Divendres passat, dia disset, amb més calor que la que cal, va tenir lloc l’edició d’enguany. Ara que hi pens, no sé si és en poca roba o en roba interior, que la
Sakineh Mohammadi Ashtiani és una dona iraniana mare de dos fills que és a la presó des de 2005. El maig de 2006 va ser condemnada a rebre noranta-nou fuetades per mantenir una “relació il·lícita” amb dos homes. Posteriorment, va ser declarada culpable de tenir una “relació extramatrimonial” i condemnada a morir per lapidació. Segons
Vaig néixer a Bunyola, a l’indret conegut per ca na Vidre, ja fa molts anys. Diu ma mare que per néixer no vaig necessitar ni la comare ni el metge: mentre pujaven a ca nostra, vaig decidir avançar-m’hi sense reparar en les conseqüències. Com ara, en això he canviat poc. Fa molt, que vaig adoptar
L’erupció de l’Eyjafjallajökull ha posat de manifest que cal prendre en consideració la parusia. I que l’espectacularitat del seu git de cendres fotografiat des de tots els caires, per molt que es pretengui, no amaga la rotunditat de la seva advertència: res no hi ha més fràgil que la supèrbia del mascle alfa. Compromet els
El monument “a los héroes del crucero Baleares” de sa Feixina, Palma, va ser inaugurat per Franco el 16 de maig de 1947. S’eregí expressament per recordar les víctimes de l’enfonsament d’aquesta nau de guerra del bàndol que s’aixecà en armes contra el govern democràticament elegit de la II República espanyola, dia 6 de març
Colles de baldats fan de saltimbanquis pels carrerons de ciutat fent les delícies dels menuts, i editors de diari venen els de la competència als semàfors de les avingudes àmplies, fetes a posta per a desfilades de tota casta. S’hi guanyen un bon sou i ben gelosos que tenen els punts de venda que controlen.
L’apartat 2 de l’article 19 del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de sòl (BOE núm.154, de 26 de juny de 2008, suplement en català) diu textualment: Les instal·lacions, construccions i edificacions s’han d’adaptar, en els aspectes bàsics, a l’ambient en què estiguin situades,
Veig a la secció “L’encruia” del dBalears d’avui, que Ros, el seu curador, posa en boca d’un guàrdia civil tricorniat: “El catalán es una arma que la carga el diablo”. Com sol passar sempre, aquest bon mestre del dibuix i l’economia de paraules, l’encerta. I en comptes de quedar-me amb l’expressió sense mirada del “número”
Sortirà al carrer de jorn tot pensant que avui, dia per dia, fa setanta anys que Hitler envaïa Polònia. Ha refrescat força, el temps. La llum matinera, no obstant, és tèrbola. Seixanta milions de morts, costà la Segona Guerra Mundial, pensa en entrar a fer el cafè al bar amic. En passar per l’avinguda que
T’aixeques de mala bava perquè la cussa reclama la volta matinera i ja són les deu. D’eima, amb les arrues de la coixinera marcades a la cara, et poses els pantalons curts (de tu, n’hi caben tres, a veure si poses una mica de moca), la camiseta dels quintos del poble que ja no pots
Arribàvem amb molt poc aire a la mitjanit, ahir, a ses Voltes de Palma, i els Manel ens convidaven a incorporar noves corrandes a la seva parella estable. Vora meu, uns nins que devien rondar els deu anys –som molt mal endevinador d’edat- cantaven totes les cançons amb un entusiasme gens sospitós. I un poc
En el meu poble, Bunyola, la majoria municipal que el governa ha donat el vistiplau per cometre un dels pitjors tropells que pot patir la vila: l’edificació de catorze eufemístics “habitatges unifamilars” de tres plantes –popularment “adossats”- a la falda de Es Castellet, el pujol als peus dels quals s’hi fundà el poble. Es Castellet,